Primer va tenir una reunió amb la Unió de Pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat, que volien conèixer la posició de la nostra coalició respecte a la continuïtat del Parc, tenint en compte les retallades que s’estan produint. Era un primer contacte ja que la Unió de Pagesos vol fer el mateix  amb la resta de grups polítics.

Després es va fer la roda de premsa convocada per expressar el rebuig de la coalició als pressupostos de la Generalitat pel que fa al Baix Llobregat, ja que són regressius i penalitzadors en una comarca especialment afectada per la crisi econòmica, amb poblacions que tenen una taxa d’atur per sobre de la mitjana de Catalunya (15,5 %), com és el cas de Martorell (19,4 %), Sant Boi (18,1 %), Olesa de Montserrat (17,7 %) o Cornellà (17,1 %) entre d’altres.

Així doncs s’està fent una política equivocada perquè les retallades no seran la solució a la crisi ja que generen més recessió econòmica i afecta sobretot a les persones amb menys recursos.

Enlloc de fer propostes per incrementar els ingressos a partir del fet que qui més té pagui més, es plategen pujades en el subministrament d’aigua, en el transport públic, en les taxes universitàries, etc. incrementant les diferències i la injustícia social.

El Baix Llobregat, una comarca amb més de 800.000 habitants s’està veient especialment afectada per les retallades i per una discriminació respecte de la resta de Catalunya. Així mentre la inversió mitjana per habitant a Catalunya per aquest 2012 es preveu que serà de 252 €, com és que per al Baix Llobregat només serà de 165€ /habitant?

Com el 2010 l’aportació de la Generalitat al Baix Llobregat va ser de 398 €/h, la reducció per aquest any representa una pèrdua del 59%. Quina és la raó d’aquesta discriminació?

Durant els anys de govern d’en Jordi Pujol el Baix Llobregat va patir reiteradament l’abandó en la inversió, es pot especular pensant que va ser pel fet que hi havia pràcticament a tots els governs municipals majories d’esquerres. Aquesta discriminació es va corregir amb el canvi de govern, a Sant Joan es va fer per fi l’Hospital Comarcal, 30 anys encallat o la construcció de Llars d’Infants, entre moltes altres intervencions a la Comarca.

Ara sembla que torna l’època de castigar a un terrritori que necessita un impuls en la seva indústria i una inversió per reactivar l’economia. No és qüestió de demanar més que a d’altres territoris que igualment necessiten també intervencions, però sí demanar el mateix tractament.

A molts ajuntaments del Baix Llobregat hi ha governs de CiU i del PP, tan de bo aquests grups polítics posin les necessitats de la Comarca per davant del suport a uns pressupostos injustos, que no podran donar resposta a les necessitats del Baix Llobregat.

El Grup Parlamentari d’ICV-EUiA ha presentat una esmena a la totalitat, que ha estat rebutjada pel govern de CiU, amb el suport del PP i ara comença el període de discusió de les esmenes concretes de cada conselleria. En total s’han presentat 829 esmenes que corresponen la majoria (193) a Territori i Sostenibilitat, 156 a Ensenyament i 147 a Salut; a més de les de Benestar Social, Justícia, Empresa i Ocupació, etc.

ICV Sant Joan Despí hem fet arribar una esmena al nostre Grup Parlamentari per tal que la defensi en els pressupostos i s’inclogui, en l’apartat d’inversions de la Generalitat, la construcció del Centre Educatiu al Barri Centre.

És un equipament del qual se n’ha parlat molt, al Butlletí Municipal del mes de novembre del 2007 o el propi alcalde en una entrevista a El Far o quan el Conseller Maragall va visitar la ciutat per inaugurar l’Escola Bressol El Gegant del Pi el gener del 2008. Però han passant els anys i aquest centre, que semblava que havia de donar resposta a les necessitats d’escola pública del barri, no té partida pressupostària.

Per aquest curs 2011-2012 hi ha hagut més demanda de places d’educació infantil de les que el barri podia absorvir i les famílies varen escriure cartes i recollir signatures per tal de fer arribar les seves queixes, que van rebre el suport de les AMPES i van ser difoses per la premsa.

Què passarà pel curs 2012-1013? S’està fent una previsió prou real tenint en compte que la situació econòmica de les famílies pot fer augmentar la demanda de places públiques? En general, tots els anys, segons el padró hi ha més infants que places, però finalment es dóna resposta a tothom perquè algunes famílies fan l’opció d’escoles privades i concertades de fora del municipi. Serà així enguany?

Estarem amatents per veure quina és la resposta de la Generalitat, com es presenta la demanda de places escolars en l’època de pre-inscripció, que enguany serà cap el mes de maig, i quines seran les actuacions que caldrà fer per donar resposta a les necessitats a tots els nivells educatius.

Així, tenint en compte la població de Sant Joan Despí, els serveis obligatoris que ens corresponen són:

Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja vària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques, control d’aliments i begudes, parc públic, biblioteca pública, mercat, tractament de residus, protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic.

Aquests són, doncs, les competències municipals obligatòries per a la nostra ciutat i això vol dir que els ingressos que provenen de l’Estat, de la Generalitat o d’altres organismes i dels impostos directes, han de destinar-se a proporcionar aquests serveis a la ciutadania.

Però, què ha passat als ajuntaments al llarg dels darrers 25 anys? Doncs que, progressivament, des dels governs locals, com a institucions més properes a la ciutadania, s’han anat ampliant el nombre de serveis, fins el punt que actualment el 30% dels que s’ofereixen no són competències obligatòries.

Així, a la nostra ciutat, com a la majoria de municipis grans i petits, en èpoques de bonança econòmica, que s’han obtingut molts ingressos derivats sobretot de la construcció d’habitatges,  s’han anat fent equipaments (Centres Cívics, Poliesportius, Llars d’Infants, Centre de joves, Auditoris..) i ampliant serveis (Escola d’Art, Menjador Gent Gran, Tallers per a Dones i per a Gent Gran, Casals per a infants, Centre Obert de Fusteria, Escoles Esportives, Foment i suport a l’associacionisme …) que han anat donant resposta a necessitats de la ciutadania que no estaven cobertes per altres organismes o institucions que ho havien d’haver assumit, amb la qual cosa s’ha millorat l’espai de la ciutat i la qualitat de vida de les persones.  A la vegada, en certs moments, la construcció d’equipaments s’ha utilitzat com a eina de propaganda política.

Quina és la situació actual?

Un estudi de la Diputació de Barcelona, coordinat per la Maite Vilalta, sobre l’anàlisi de la despesa dels municipis a Catalunya en serveis no obligatoris, extreu algunes conclusions com el fet que el destí principal de la despesa no obligatòria dels municipis catalans es concentra en cinc funcions: seguretat i protecció civil (amb un 24,40% de la despesa no obligatòria), cultura (amb un 24,36%), educació (8,51%) i promoció social (8,45%), la resta de serveis està en proporcions molt més petites.

Els ajuntaments, davant de la reducció important de les aportacions econòmiques per part de l’Estat i de la Generalitat, tenen dificultat per continuar assumint alguns d’aquests serveis no obligatoris.

A la nostra ciutat s’està fent tot el possible perquè això no passi, o si més no, que no influeixi de manera significativa sobre la ciutadania.

Quines poden ser les solucions?

Està pendent encara resoldre el finançament local, un aspecte que els diferents governs centrals, tan del PSOE com del PP, no han abordat; per la qual cosa, tan el govern de l’Estat com l’autonòmic han d’assumir les competències que els hi corresponen i, si les deleguen als ajuntaments, han de garantir les dotacions pressupostàries perquè es pugui assumir la prestació del servei. D’altra manera només seria possible garantir els serveis augmentant la pressió fiscal sobre la ciutadania.

Hi ha ajuntaments que estan decidint suprimir serveis i d’altres estan oferint el servei de manera que la persona usuària assumeixi el cost real.

A Sant Joan Despí s’han fet regulacions, posant preu públic a activitats que abans eren gratuïtes o bé incrementant el preu d’alguns serveis, sense arribar de tota manera al cost real.

El grup municipal d”ICV-EUiA hem començat a treballar per impulsar la Tarifació Social perquè els serveis siguin sostenibles i, a la vegada, que tothom hi tingui accés. En parlaré més endavant.

El primer tema que es va abordar és la representativitat d’ICV-EUiA-EPM a les institucions. A partir de les dades obtingudes en les darreres eleccions municipals es va presentar el Mapa del total de regidors i regidores que hi ha en aquests moments a Catalunya de la nostra coalició.

Tenint en compte que s’han presentat menys candidatures que l’any 2007 els resultats globals són d’una pèrdua de poc més de 16.000 vots en total, però que traduït a nombre de representants significa una pèrdua de 50 regidors o regidores. En resum, de les 240 candidatures presentades s’han obtingut 23 alcaldies i en 31 municipis participem del govern.

Evidentment no és una alta representativitat, però cal tenir en compte que la nostra coalició està present a totes les institucions: ajuntaments, consells comarcals, Diputació Barcelona, Parlament de Catalunya, Congrés, Senat i al Parlament Europeu. Això significa que a cadascun d’aquests espais, en més o menys mesura, fem sentir la nostra veu i portem endavant allò que pensen que pot donar resposta a les necessitats de la gent.

El segon tema va ser la legislació marc del món local, comentant totes aquelles lleis i decrets que a nivell estatal, autonòmic i europeu marquen l’ordenament territorial, les hisendes locales, reglaments organitzatius, règims jurídics, règim electoral, etc.

Des de la Constitució espanyola de l’any 1978, passant per la Ley 7/1985 que regula les bases de règim local a nivell estatal o el decret 2/2003 que correspon al règim local de Catalunya o, evidentment, per l’Estatut d’Autonomia de 2006 fins arribar a les lleis òmnibus, publicades el mes de desembre passat i sobre les quals es farà un document que les analitzi i, si cal, farem una formació específica de com afectaran als governs locals.

El tercer punt del dia va ser una breu exposició sobre l’organització i el funcionament dels ens locals, sobretot dirigit a aquelles persones que formen part per primera vegada d’un consistori municipal.

Un dels aspectes que es va tractar dins d’quest apartat són les competències municipals, aquelles que són obligatòries i prescriptives per llei i les que els ajuntaments han anat assumint i no són de competència obligada. Això és un dels factors que, en aquests moments, està afectant a les economies municipals. Potser un dia d’aquests faré una entrada al bloc parlant exclusivament d’aquest tema i enmarcant-lo a la nostra ciutat.

Un altre aspecte que es va abordar van ser els pressupostos. Tot i que ja s’havia fet una formació específica d’ordenances i pressupostos el mes de novembre i que hi ha una documentació elaborada, és provable que es facin més sessions al respecte; sobretot pel que fa  a l’impuls de l’aplicació de la TARIFACIÓ SOCIAL en els serveis públics que s’ofereixen. Crec que també faré una entrada específica al bloc parlant-ne.

En el document que ens van donar hi havia informació sobre urbanisme i ordenació del territori, contractació i serveis públics i recursos humans i plantilla, temes tots ells prou importants com per dedicar-hi tot un matí sencer. És per això, i pel fet que hi ha nous Decrets i reformes en la situació de les contractacions i les relacions laborals, que es farà una sessió més endavant per poder explicar i resoldre tot allò que preocupa als ajuntaments.

La segona part de la sessió, massa ràpida i breu al meu criteri, va estar dirigida a la Planificació estratègica de l’acció política i penso, igual com la majoria de persones assistents, que caldrà fer una aturada en aquest aspecte perquè, a més de la documentació, ens hauria agradat poder tenir més espai de debat i reflexió conjunta.

Han vingut dues representants del Banc del Temps de Sant Joan Despí per explicar-nos en què consisteix i oferir-nos la possibilitat de participar-hi. Per posar-se en contacte tenen un bloc però he vist que no està actiu, millor a través del facebook

És important com el treball de les diferents associacions representades en el Consell al llarg d’aquests anys va donant els seus fruits. Com ha anat millorant la participació i la impliació en el procés d’elaboració del programa, de l’organització de totes les accions i, finalment com avaluar allò que s’ha fet i, respectant el criteri de les altres, aportar una anàlisi que permetrà millorar.

Una de les accions que no es van poder dur a terme, perquè va arribar la proposta després d’haver fet el Consell i d’haver preparat el programa, ha estat la campanya TALLA JA!! que ha proposat el Consell de les Dones del Baix Llobregat, en la qual han participat altres poblacions de la comarca i que consta d’un espai on posar una fotografia i una frase que demostra el rebuig a la violència contra les dones.  De moment hi han participat amb més de 160 fotos, jo sóc la 70, amb gent coneguda de les diferents ciutats i de la televisió, com el Jordi Évole que té el número 25.

Demà mateix, a través del correu electrònic, enviaré l’enllaç a totes les entitats del Consell per tal que puguin també participar-hi els homes i les dones que vulguin, a títol individual o en grup.

Intentaré fer-ne més difusió, també entre el personal de l’ajuntament, els centres educatius,  entitats de la ciutat, … per aconseguir una més gran participació.

Al sortir de la reunió una companya m’ha comentat que l’arquebisbe de Granada ha fet una homilia, el diumenge anterior al Nadal, inicitant a la violència contra les dones. La pregunta és: No s’hauria d’actuar de manera penal contra aquest personatge? A més, ell diu coses molt gruixudes però quan els altres pretenen explicar el què ha volgut dir jo penso que encara en diuen de més grosses.

Penso que aquest senyor, per dir-li d’alguna manera, ja hauria d’haver estat apartat de la seva responsabilitat. No crec que les persones catòliques s’identifiquin amb aquestes bajanades

La Comunitat Palestina a Barcelona fa la tasca d’un consulat perquè no existeix com a tal i, amb coordinació amb associacions i ONGs, organitza accions de sensibilització  per tal de donar conèixer la cultura palestina a Catalunya  i fomenta activitats de cooperació a nivell sanitari, de solidaritat, defensa dels drets humans, etc.

La petició al Parlament és que es reconegui l’Estat Palestí i es doni suport per aconseguir el dret al retorn de totes aquelles persones que volen tornar a Palestina.

Sóc amiga personal de la Salam i conec de primera mà moltes de les activitats que es duen terme, de fet vaig participar directament en una delegació de dones el juliol del 2010, que després també hi va anar el 2011, amb un projecte de suport a les dones palestines.

Tinc feina a fer, vull fer difusió d’aquest projecte, un compromís que vaig adquirir però que no he complert a la meva ciutat.

A la visita li han posat el títol de “L’Eixample: raó, passió i negoci” i la guia, al llarg de les seves explicacions durant el recorregut, ens ha intentat fer veure el per què del plantejament l’eixample, la raó de ser com és; com els arquitectes que van participar en la seva construcció van voler-hi posar la seva empremta, començant pel dissenyador de tot el projecte, Ildefons Cerdà, la passió de l’art, i, com no, el negoci que se’n va fer de tot plegat, des de convertir camps en cases, passant perquè estava projectat que cada illa només tindria edificis a dos costats i finalment en va tenir els quatre costats, també pel fet que es van aixecar més pisos dels que inicialment s’havia pensat i, fins i tot, perquè es van anar fent remuntes (l’atic, el sobreàtic) que quedaven una mica més enrera perquè no es considerés façana però que va ser una especulació més, sobretot en temps de l’alcalde Porcioles, abans dels ajuntaments democràtics.

Hi ha moltes coses interessants que he après en aquesta visita, remirant edificis tan coneguts com la Casa Ametller (Puig i Cadafalch), la Casa Batlló (Gaudí) i la Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner), en l’anomenada “manzana de la discòrdia” ja que els seus arquitectes van posar-hi la “passió” per fer-hi unes façanes espectaculars.

Però sobretot entenent per què es fa necessitar fer l’Eixample: L’existència de la Ciutadella, construïda després del Decret de Nova Planta per Felip V, va convertir Barcelona en una plaça militar, amb l’obligació de deixar un espai de “protecció” entre les cases i la muralla. Això va comportar que l’espai de la ciutat no permetés el seu creixement i, amb l’augment d’habitants van aparèixer els primers problemes higiènics i va ser determinant les revoltes obreres i el còlera del 1854.

A partir d’aquell moment es comença a enderrocar la muralla i a pensar en la construcció de la ciutat. Des del projecte fins a la ciutat com la coneixem han passat més de 100 anys, amb força variacions, però penso que amb una visió, per part de Cerdà, capaç de resoldre els problemes que s’han generat després encara que en la seva època no hi fossin

- L’amplada dels carrers la va preveure per l’orientació al sol, per la ventilació i perquè hi pogués circular el tren, ja que va considerar que Barcelona seria una ciutat important que necessitaria d’aquest transport. De fet el carrer Aragó és més ample perquè fins a mitjans del segle passat hi circulava el tren d’una manera mig soterrada. Actualment també hi passa per sota terra, juntament amb el metro.

- Altres ciutats del món ja tenien els carrers en forma de quadrícula, com per exemple Buenos Aires, però ell aplica el xamfrà, amb una mida determinada, com un espai que permetrà que els trens girin sense problema i que, fins i tot, quedi una mena de plaça. Actualment el xamfrà permet uns serveis pels cotxes que mai Cerdà s’hauria imaginat, a més que facilita la visibilitat i millor creuament per a les persones.

- Molt impresionat la planificació del grans eixos que travesen la ciutat de punta a punta com la Diagonal, la Merdiana, Passeig de Gràcia, Paral·lel o Gran Via; amb els nusos de connexió. Actualment, amb la circulació de cotxes, si ja costa tenir resolt el trànsit, qualsevol altra solució seria més caòtica.

Una de les coses més curioses ha estat també conèixer com es van traslladar alguns convents i esglésies, com és el cas de l’Església de la Concepció, que té un claustre gòtic i procedeix del monestir de Santa Maria de Jonqueres situat a la Via Laietana i que va ser traslladat pedra a pedra, tot i que només és la meitat.

Com sempre, hi ha molt per aprendre i Barcelona sempre tindrà llocs amagats per descobrir!!!!

Per a mi sempre ha estat una nit màgica que vaig gaudir, suposo que en part era perque a casa era l’únic dia de l’any on tenia molts regals, amb un esforç considerable imagino.

La meva mare, que és molt detallista, malgrat de gran ja hem fet sempre els regals pel dia de Nadal, fent cagar el tió; mentre vaig viure a casa, posava les sabatilles a la porta de l’habitació i deixava algun regalet.

Després he tornat a reviure la mateixa emoció amb la meva neboda i la meva filla. Primer portant-les a donar la carta als patges, a veure la cavalcada, posar el menjar pels camells, preparar-ho tot per la nit, buscar les joguines i, sobretot, veure la seva carona al matí següent, un dels moments més divertits i emocionants.

No sé si avui en dia per a les criatures té el mateix encant. Al llarg de l’any reben molts regals, ja sigui pel sant o per l’aniversari o per qualsevol altra cosa. No sé si valoren de la mateixa manera tot el munt de regals, penso que massa i tot.

Potser enguany serà diferent; potser, fins i tot, algun infant tindrà més d’una decepció, espero que no. De tota manera em penso que més d’un nen o una nena haurà demanat treball pel seu pare o la seva mare i això sí que està difícil de veritat, perquè els Mags ho tenen molt i molt complicat

Que us portin moltes coses els Reis Mags i que, per una nit, visqueu les emocions com quan ereu infants. Me’n vaig a veure la cavalcada que estan a punt de passar pel Barri Centre!!!!

No és el primer noi senegalès assassinat, també n’hi va haver un altre a Roquetes de Mar i un noi va morir ofegat per desemparament quan havia d’estar a un centre de menors estrangers.

La xenofòbia també és una violència que té a veure en les relacions de poder. La supremacia blanca, la cultura occidental per sobre de les altres cultures.

Com s’entén que unes persones són més que unes altres?, per raó de color de la pell o d’origen o de religió?.

Ningú qüestiona ni tracta com a emigrant a Messi, mai ningú li dirà “sudaca” i estic segura que a cap dels jeques àrabas que es gasten millonades a Marbella o a d’altres punts de la Costa del sol, li diuen “maldito moro de mierda”.

Així de què estem parlant? de xenofòbia per la procedència o pel nivell de riquesa?.

Corren mals temps, la crisi econòmica afecta a tothom i les penúries fan esclatar més conflictes. S’ha d’estar alerta perquè algunes persones aprofiten partits polítics per fer apologia d’una violència de poder.

Fa dies vaig llegir el llibre “La veu i la fúria” de l’Stieg Larsson, no faré un resum perquè ja el va fer un amic meu en el seu bloc.

L’any que s’ha acabat ha deixat 60 dones assassinades, una xifra que any rera any es repeteix. Però aquesta és la darrera conseqüència de la violència que milers i milers de dones pateixen cada dia al nostre país i arreu del món.

Ahir dilluns, com tots els primers dilluns de cada mes, l’Associació Violeta va fer, davant de la seva seu, els 5 minuts de silenci en memòria de les dones assassinades en el darrer mes. Malauradament, tot just havien assassinat una dona a Girona.

Està clar que queda molt per fer i no es pot suprimir el Programa de violència masclista com a fet la Generalitat o tornar a conceptes com la violència domèstica, que té a veure amb una situació de conflicte determinat però no amb el model patriarcal de supremacia dels homes sobre les dones.

Una de les accions és la prevenció, intervenint en l’adolescència; ja que és en aquesta època on s’estableixen les primeres relacions afectives i on comencen a aparèixer situacions de domini i violència masclista. Un exemple de materials que s’han elaborat és el còmic que fa referència a les diferents formes de violència masclista: el matrimoni forçat, l’agressió sexual, la mutilació genital femenina…

A Sant Joan, amb la finalització i no renovació del contracte de l’Agent d’Igualtat, hem de cercar recursos i alternatives per poder seguir oferint la formació que es duia a terme als centres educatius de secundària. Confio que, al llarg de l’any, podrem buscar estratègies perquè es puguin seguir fent els tallers.

Estic segura que que podem ajudar a canviar actituds en els nois i, sobretot, fer que les noies siguin conscients de què no han de consentir en les seves relacions per evitar arribar a una situació més greu.