25 N Contra la violència de gènere

Ahir va estar molt bé l’acte de l’Associació Violeta a la Plaça del Mercat. La veritat és que ho treballen molt i sempre és un bon homenatge a les dones assassinades.

Demà farem les lectures sobre els drets i els deures de les dones durant l’època franquista. Hi ha alguns textos de la Sección Femenina i del Código Civil Español de l’època que no tenen desperdici. No és res estrany que el patriarcat estigui plenament arrelat i que la dominació dels homes sobre les dones es vegi com la forma normal de relació. Queda molt de camí per fer!!!!

L’altre dia, a la xerrada de Dones amb Iniciativa, les expertes juristes parlaven de la Ley de Protección Integral contra la violencia de género, i la comparaven en les lleis d’altres països, dient que és la millor d’Europa, però que això no és garantia de res. Posaven l’exemple de sudamèrica on hi ha lleis molt progressistes, com per exemple a Veneçuela, l’Equador, Hondures, Costa Rica…, però en canvi en molts d’aquests països, el feminicidi té total impunitat.

Està clar que una llei té un valor simbòlic que pot aportar la base del procés pel canvi de mentalitat i la regulació penal que es genera, però una llei no pot impedir que morin dones assassinades.

La “caverna masclista”,  la influència dels qui exerceixen el poder, la veu des qui tenen el mitjans de comunicació, etc. impedeixen  que les coses canvïin, que tinguem el dret, homes i dones, de viure de manera igualitària.

Cada dia tenim mostres d’aquesta situació, com l’article d’opinió que va sortir a “El País” titolat “Revanchismo de género” que, en poques paraules, ve a dir que reivindicar els drets de les dones el que fa es augmentar els actes de violència masclista. Arriba fins i tot a dir que algunes cançons com “Me voy”, de la Julieta Venegas són motivadores de que els assassinats de dones es tripliquin. Realment, articles com aquest són “apologia de la violència”

No, la llei no es prou, i més quan els jutges i jutgeses no volen fer-se càrrec dels jutjats de violència, quan la llei no protegeix adequadament a les dones migrades que no poden denunciar perquè depenen totalment dels marits, ja sigui perquè en situació irregular les poden expulsar o bé perquè no poden accedir al món laboral quan es tracta de reagrupament familiar.

No, la llei no es prou, i jo seguiré lluitant perquè la nostra ciutat tingui un Centre d’Informació i Atenció per a les dones, perquè puguem tenir un punt de referència a la ciutat que permeti, a totes les dones que pateixen algun tipus de violència, ser ateses en un sol espai, amb la privacitat i l’acolliment que necessiten. Seguiré lluitant, com des del primer dia que vaig arribar a la Regidoria, d’això fa uns quants anys.

La ciutadania s’hauria de preguntar. Per què és tan difícl que hi hagi un Centre de Dones? Qui ho està impedint? Per què hi ha recursos per a d’altres projectes (poliesportius, biblioteca, auditori….  , però no hi ha diners per el Centre de Dones? Per què no hi ha la voluntat política de fer una aposta per seguir millorant l’atenció a les dones victimes de violència?

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s