Raons de pes, als 67 NO

En aquests darrers dies tothom ha dit la seva i realment el clam ja comença a ser unànim; això de la jubilació als 67 és una bajanada, no es pot dir d’una altra manera.

Avui mateix llegia a La Vanguardia dades sobre la situació de l’ocupació juvenil a Espanya i la veritat és que se’t posen els pèls de punta.

En els darrers dos anys, mig milió de joves s’han quedat sense feina, de manera que la taxa d’atur és del 35 %, el doble que la taxa de la Unió Europea, i el 12 % de les persones aturades a Espanya són menors de 25 anys.

Davant d’aquestes dades, la solució és que la gent treballi fins els 67 anys?. O sigui que els avis i àvies haurem d’estar treballant mentre la gent jove s’està a casa mirant la tele, en el pitjor dels casos; o bé fent feinetes, entrant i sortint del món laboral sense cap mena d’estabilitat; o formant-se, estudiant i estudiant, fent postgraus i màsters, en el millor dels casos, per tenir alguna possibilitat més (futura).

Clar, aquí hi ha una gran diferència. Si treballen els joves, l’Estat ha de pagar la jubilació de la gent gran. Si treballen els grans, qui paga la supervivència d’aquests joves són les famílies.

Alguna cosa haurem de fer la ciutadania al respecte, no? o només en queixerem entre nosaltres i prou. La preocupació és per a tothom, joves i grans, persones a l’atur o treballant;  perquè, en definitiva, els llocs de treball estaran ocupats per uns o pels altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s