Els governs de coalició

És cert que governar amb majoria absoluta és molt fàcil i, a més, permet que les crítiques t’entrin per una orella i et surtin per una altra. I això és el què havia passat a Catalunya durant 23 anys, governant CiU.

És cert que governar entre tres socis complica les coses, són tres partits diferents, amb prioritats diferents i amb idearis diferents, perquè si fossin iguals seria un únic partit. I això és el què està passant ara a Catalunya, que tots tres socis s’han d’esforçar per buscar els punts en comú i llimar els desencontres per arribar a acords.

I ara la pregunta és: Quin dels dos tipus de govern és més democràtic?. Per a mi la resposta és clara. Evidentment, un govern plural fa que les decisions que pren també han de ser plurals i respondre a les expectatives de la ciutadania. Penso que hi ha major control, que les minories estan més ben representades i que, en definitiva, els governs de coalició, són una mostra de democràcia, encara que ens ho vulguin vendre com el pitjor mal del nostre país.

El Sr. Maragall ara diu que el govern d’entesa ha generat “fatiga”, jo opino que ja fa dies que ell ens ha generat molt més que fatiga des de l’aprovació de la Llei d’Educació, que casualment va votar CiU però no ho va fer en la seva totalitat ICV. Com pot ser això? Doncs, està clar,  aquest senyor va preferir recolzar l’escola privada i concertada abans que complir el Pacte Nacional per l’Educació i defensar l’escola pública.

D’aquí a les eleccions del mes de novembre aniran sortint intervencions de tots els colors, però també d’aquesta manera anirem veien de quin peu calça cadascú. Al Sr. Maragall ja se li ha vist el llautó, el què vol és pactar amb CiU; el què s’anomena la “sociovegència”, perquè això sí que és un gran pacte de país; doncs si tot ha de tenir el mateix perfil que la Llei d’Educació que ha impulsat ( els canvis d’horaris i de calendari que diu que estan tan consensuats, la segregació de nens i nenes, la subvenció a escoles d’èlit, la disminució de recursos …  ) ja podem pensar el què ens espera.

Penso que si està fatigat que plegui i descansi, ho entendrem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s