Crisi energètica

Ahir vaig anar a la Conferència-Debat que va fer el Carles Riba, enginyer industrial, sobre la crisi energètica.

Ens va estar donant dades de quines reserves hi ha al món de cadascuna de les fonts energètiques: el petroli, el gas natural, el carbó i l’urani i quant de temps trigarem a esgotar aquestes reserves si continua el ritme d’utilització, comptant també amb el creixement.

Realment les dades són en alguns aspectes sorprenents, ja que el combustible més utilitzat i també del que hi ha més quantitat és de carbó, però l’augment espectacular del seu ús als països emergents, fa que el CO2 que genera vagi en contra de qualsevol intent per controlar el canvi climàtic.

De fet, el plantejament que ens feia el conferenciant, és que el què cal és controlar la despesa energètica, no les emissions; que, en tot cas, ja es reduiran com a conseqüència.

De fet, la despesa energètica és tan gran, que aproximadament, d’aquí a 50 anys les reserves estaran pràcticament esgotades, de qualsevol dels recursos; és a dir, que aquelles persones que estan defensant, per exemple, l’energia nuclear, queda demostrat que tampoc és la solució perquè l’urani és escàs i no resol el creixement ilimitat.

D’altra banda, les energies renovables (solar, eòlica, fotovoltàica…), en aquests moments, representen una proporció tan petita al món que quasi bé no és significativa; la qual cosa vol dir que encara té molt de camí per créixer i perquè sigui realment alternativa als combustibles.

En definitiva, hem de canviar de manera de viure, hem d’aturar-nos, hem d’aprendre a utilitzar l’energia de manera més racional i el creixement no ha de ser infinit ni ilimitat. Però està clar que aquí es generen moltes contradiccions, ja que no podem impedir que els països en vies de desenvolupament vulguin tenir el què nosaltres hem tingut fins ara.

També hem de plantejar-nos que ara tenim un munt de coses que se’ns han fet imprescindibles i que totes necessiten energia: la torradora de pa, l’aire condicionat, l’assecadora, l’expremedor, la batedora, la liquadora, el microones, la ràdio, el despertador digital, l’ordinador, la consola, ….. podríem viure sense? són la mostra del progrés? si no ho tenim què passaria?

Bé, la crisi hi serà, més o menys aviat, hi ha gent que pensa que ja inventaran coses que ho resoldran, però el cert és que cada vegada volem cotxes més potents, màquines que facin més coses i això no és etern. Fins quan?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s