Mobilitat en perspectiva de gènere

Per a la Resolució de l’Assemblea de Dones amb Iniciativa del Baix Llobregat, vaig estar llegint i documentant-me per veure què hi havia escrit i quins estudis s’han fet respecte de la mobilitat en perspectiva de gènere. No hi ha massa cosa, la veritat, algun estudi sobre mobilitat en el treball i alguns articles interessants. Els que he llegit (alguns me’ls va passar el Lluís Carrasco) són de la Carme Miralles-Guasch que és Directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que sembla que és la que ho ha treballat més, a nivell acadèmic, a Catalunya. Suposo que fora d’aquí, per Europa, deuen haver més estudis, però potser allunyats de la nostra realitat.

El què n’he tret en clar és que les polítiques de transport que s’implementen en un municipi han de donar resposta als diferents col·lectius, ja que la ciutadania no és hegemònica respecte de l’ús de l’espai públic en els seus deplaçaments quotidians. Per això, les polítiques públiques han d’adaptar-se a aquestes diferències. Les necessitats de les dones, dels infants i joves o de la gent gran no estaran ateses dins de la seva especificitat, si no hi ha aquesta adaptació.

A Sant Joan Despi, després de molts anys que ICV feia la proposta, ja estem treballant en els “camins escolars segurs” com a mesura perquè l’alumnat pugui arribar als centres educatius a peu d’una manera segura i autònoma.

Però hi ha moltes altres mesures d’intervenció; sobretot en una comarca com la nostra que ha patit i pateix el concepte de grans infrastrucutes (autopista, autovia, TGV) en la visió radial de connexió en la gran ciutat, mentre la interconnexió entre els pobles i ciutats de la pròpia comarca no estan resolts, ans al contrari, tenim grans barreres físiques.

I aquestes estratègies d’intervenció han d’afavorir les connexions a peu i en transport públic. Les dones som les que per a fer els nostres desplaçaments diaris anem a peu o bé utilizem el transport públic,  ja que difícilment podem disposar de vehicle privat (menor poder adquisitiu, diferent repartiment de recursos dins la llar en favor de l’home, menor accés al carnet de conduir).

També hi ha estratègies que s’han d’adaptar a les necessitats de les dones en temes de seguretat; per exemple, en la distribució de les parades dels busos nocturns i en els disenys de les estacions de metro o de tren per que siguin percebudes com a més segures.

En definitiva, és imprescindible, quan s’estan elaborant projectes, estudis, polítques públiques de mobilitat, comptar amb la participació de les dones perquè d’una altra manera estem obviant unes necessitats i una mirada diferent de la ciutat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s