Jubilació, joves, treball i atur

Ahir al vespre ens vàrem trobar per parlar dels temes de Jubilació, joves, treball i atur. Per generar el debat i que ens presentés les propostes d’ICV davant d’aquests temes, vàrem comptar amb la participació de la Laia Ortiz. diputada al Parlament de Catalunya per la nostra coalició i vice-presidenta d’ICV.

És difícil resumir una hora i mitja de debat però sí que m’agradaria destacar dos aspectes sobre els quals es va fer incidència.

Què hi ha del cert en el fet que es necessita que la gent es jubili als 67? Com s’ha arribat a una taxa tan alta d’atur jove?

Pel que fa a la proposta de la jubilació als 67 anys dient que el sistema de pensions està en perill, cal dir que ha generat una alarma innecessària ja que en aquests moments hi ha 9 milions de superàvit i les pensions estan garantides de moment. El que cal preguntar-se és què hi ha darrera d’aquesta proposta, perquè no és cap acció per abordar la crisi, sinó que en realitat està atemptant contra els drets socials.

Què és el primer que s¡ha generat? Doncs que els bancs han creat nous productes financers i estan abocant a la gent a que estalvïi amb nous Plans de pensions privats; per tant el primer que s’ha aconseguit és l’enriquiment de les entitats financeres.

Per què no estan en perill les pensions si diuen que la població està molt envellida? Els grans analistes, quan van fer les previsions del nivell d’envelliment pels anys 2005-2010 van donar unes dades que han resultat errònies. Han estat anys d’alt nivell econòmic i de gran entrada d’immigració, amb un augment espectacular de la taxa de natalitat, que fins el moment a Catalunya era la més baixa del món. Tot això ha comportat un increment de població activa que garanteix el sistema.

Pel que fa a l’atur jove, la situació és molt preocupant, ja que en aquests moments hi ha un 40 % de joves a l’atur, el doble que a la resta d’Europa. Aquí es donen els dos extrems.

D’una banda el fet que és la generació més ben preparada de la història; mai com ara hi ha hagut tantes persones amb estudis universitaris. D’una altra, un elevat nombre de gent jove que, en el moment de vaques grasses, va abandonar els estudis perquè podia accedir al mercat laboral fàcilment i guanyar un bon sou, tenint en compte l’edat i la poca formació.

Ara, les coses han canviat, perquè ara no hi ha treball per a tothom. Ara hi ha joves amb molta formació, que estan ocupant treballs pels quals es necessita molta menys qualificació que la que tenen, amb sous baixos i contractes precaris; amb poques expectatives de futur i, sobretot amb poca il·lusió. I joves que no tenen formació tècnica ni professional i que difícilment tenen opcions d’accedir al mercat laboral.

A tot això no ha ajudat gens les polítiques de joves, que han anat ampliant “l’edat jove” fins els 30 anys i s’està generant una entrada al món laboral amb contractació en pràctiques o subcontractacions de diesm, setmanes, etc. que de fet amaguen un atur encobert. És el gran frau de l’ocupació temporal quan en realitat és un lloc de treball que podria ocupar algú de manera fixa.

El gran problema, doncs, és la solidificació d’un model que afecta a la gent jove però que en realitat afecta a tota la societat perquè limita l’emancipació, la formació d’una família o la voluntat de tenir criatures; limita l’adquisició d’un habitatge o el plantejament d’un projecte de vida, la qual cosa genera una pèrdua d’expectatives professionals i personals.

Un altre tema que va sorgir va ser la Reforma laboral, però això ho deixo per un altre dia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s