Centre islàmic

Aquest dissabte ha estat la tercera Jornada de Portes Obertes del Centre Islàmic de Sant Joan Despí. Un espai que serveix de mesquita i de punt de trobada de la comunitat islàmica que viu a la nostra ciutat, la majoria al Barri de Les Planes.

En aquesta ocasió, la conferència o xerrada que es plantejava era entorn a la convivència de les diferents religions. Jo m’esperava una altra tipus d’intervenció, sincerament; d’altres vegades ja he sentit al mateix orador (sento no saber escriure el nom) explicant el sentit del Ramadà o bé l’oració, però aquest cop em penso que ha marxat una mica del tema i ha explicat altres coses.

Un dels aspectes que ha sorgit és la prohibició en un centre educatiu de portar el mocador a una noia i aquí cada persona podrà dir la seva. Com sempre, tothom té arguments i la seva part de justificació per defendre’ls.

Per a mi està clar que el dret a l’educació està per sobre de qualsevol altra qüestió religiosa, cultural, tradicional  o com es defineixi el fet de portar un mocador al cap.

El meu pare em va ensenyar, ja de ben petita, que qualsevol element extern t’identifica, portis un uniforme (d’escola, militar, d’un equip..), portis símbols (una creu, un pin, un mocador, un tatuatge, la gorra, els pantalons caiguts…) portis unes determinades marques de roba, portis corbata o mono de treball. El fet és fins a quin punt aquesta identificació externa, aquesta uniformitat exterior t’està creant una uniformitat interior i està condicionant la teva llibertat de pensament.

A partir d’aquí que cada persona faci el què vulgui i vagi com vulgui, si ho fa en llibertat.

Si hi ha persones que estan interessades es podria generar la possibilitat de fer trobades, potser de manera diferent, més participativa, amb gent de diferents maneres de pensar i que es pogués fer un col·loqui per dir cadascú la seva. I no necessàriament tot ha d’anar entorn de la religió, sinó que hi ha molts aspectes que el mutu coneixement poden afavorir la conviència.

One thought on “Centre islàmic

  1. jo crec que aqui està el kit de la qüestió “que cadascú vagi com vulgui sempre que ho faci en llibertat”. hi ha un video molt bo, no se l’enllaç, de com a una nena musulmana dos mestres estan “menjant-li el tarro” abans d’entrar a classe per a que es tregui el mocador. Li diuen coses com que això l’ajudarà a integrar-se, que es sentirà més igual als altres…un seguit d’arguments que us podeu imaginar. La nena finalment cedeix al discurs i quan entra a classe es sopren de veure que un company porta una gorra i cadenes, l’altre porta creta de colors, l’altre vesteix amb roba molt ampla…en fi que ella a més de no identificar-se amb cap d’ells tampoc pot reivindicar les seva indivualitat tal com fan els seus companys/es. A mi em va agradar molt aquest video i em va fer canviar l’opinió sobre l’ús del vel concretament!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s