La desafecció democràtica


El que està passant al nostre país amb la política és un reflex de com hem arribat a la democràcia.

Després d’una dictadura de 40 anys durant els quals no vàrem rebre cap tipus de formació política, (bé, la Formación del Espíritu Nacional, que ja sabem què era) vàrem arribar a una democràcia que ens va venir donada. La transició va permetre “adaptar” a tota la gent. D’una banda, als qui havien estat governant i ocupant els llocs de poder durant la dictadura, i de l’altra, aquelles persones que havien estat lluitant pels drets socials i laborals i per les llibertats de ciutadania. Una transició “sense conflictes” que ara ens passa factura.

Així, amb aquesta democràcia agafada amb pinces, portem 30 anys. Què s’ha fet per la formació en democràcia? Què s’estudia a les escoles, als instituts o a les facultats sobre les fortaleses i les febleses de la nostra democràcia?.

Com exemple el què em va passar l’altre dia que estava al metro i vaig coincidir amb un grup d’infants d’uns 10 anys acompanyats per monitores i mares. Pel que deien, debien pertànyer a alguna escola de fora de Catalunya de viatge educatiu o de tipus esportiu. Una mare diu “…. i visitaremos el Parlamento de Catalunya” i un nen li pregunta “¿Qué es el Parlamento?”, la resposta de la persona acompanyant “El lugar donde los políticos hacen sus cosas”

Calen més comentaris?. Si aquesta és la idea del què és un Parlament, com ens pot semblar estrany que la gent senti una desafecció total. Crec realment que coneixem ben poc el món de la política, perquè el què ens mostren els mitjans de comunicació són els polítics i les polítiques com si fos un reality show qualsevol.

Per això penso que la desafecció va més enllà de la política, és més greu, perquè hi ha molta gent que li és igual la democràcia. Estic pensant amb la gent menor de 40 anys que pensa que tot el què té ve donat i no és conscient el què s’ha hagut de lluitar per aconseguir-ho. Però també amb la gent que ha aconseguit un cert estatus econòmic i ja creu que això li dóna més drets però cap obligació respecte de les persones que tenen una altra situació.

Sembla que es desitgi un Estat totalitarista, que mana, disposa, fa i desfà. No cal pensar, no cal decidir res. “Mentre jo, com individu, tingui el què vull, m’és igual la resta”. Això està molt lluny de la democràcia i de l’estat del benestar que, en aquests moments d crisi, està en perill.

Com deia l’altre dia un company “Les solucions seran solucions per a tothom o no seran solucions”.

One thought on “La desafecció democràtica

  1. Lola ha dit:

    D’entrada dir que la vinyeta em sembla acertadíssima.

    Em pregunto: desafecció a la democràcia?..no seria mes encertat dir desafecció als politics?

    Es importantíssim tenir clar aquesta diferencia dons encara que n’hi hagi de tot una mica crec que la desafecció es mes capa el polític que capa el sistema democràtic.

    ¿Raons? Dons les tenim a grapats, a mogollón, a cabassos, pero no m’atreveixo a posar-les per que sé que la censura me les trauria de cop.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s