L’Estatut

Jo ja no puc més, cada cop que sento per la televisió o per la ràdio que parlen de l’Estatut perdo l’oremus.

He estat ramanant per internet i la primera vegada que es parla de la reforma de l’Estatut és el 5 d’octubre de l’an 2000 (fa quasi 10 anys!!!!!!) ICV, PSC i ERC presenten conjuntament una proposta al Parlament que és rebutjada.

Després de les eleccions del 16 de novembre del 2003, es signa el Pacte del Tinell on s’acorda elaborar un nou Estatut, amb un nou finançament. LLavors hi havia un total recolzament, encara que només en els mítings.

Tot l’any 2004 es van fer totes les ponències, hi va haver tot el procés participatiu,  la trobada política al Castell de Miravet. Mentrestant es va sentint de tot, ja que el PP va despotricant de Catalunya arreu; recordo aquella època amb tristor perquè donava la sensació que es podien dir bestieses i que no passava res. Una de les coses que també recordo és la manca de moviment per part de les esquerres a Espanya, on estaven els artistes, intel·lectuals i d’altres a l’hora de prendre partit per Catalunya?

Al final, el 30 de setembre del 2005 el Parlament de Catalunya aprova l’Estatut amb el 89 % dels vots favorables; és a dir amb els vots en contra del PP.

Seguint el procés, s’aprova en el Congreso de los Diputados el 30 de març de 2006, en el Senado ho aprova el 10 de maig i el 18 de juny s’aprova per Referèndum i  i llavors es publica com a Ley Orgánica  6/2006 de 19 de juliol.

Tenim Estatut, segons algunes persones, retallant; d’altres diem que és el millor que podíem tenir, molt millor que el d’abans. Segurament mai no serà a gust de tothom.

Evidentment, gens a gust del PP que el 31 de juliol presenta un recurs d’incostitucionalitat, amb “tramitación prioritaria y urgente”, on impunga més de 120 articles, a part del Preàmbul i no sé quantes disposicions transitòries. El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs del PP i comença aquest “culebró” que sembla no tenir fi.

Així van passant anys i panys. El 13 novembre del 2009 sembla que la votació pot ser definitiva i és quan el Tribunal torna a no poder decidir, tornem a estar com al principi i es van recollint opinions de totes bandes. Es comença a parlar de dimisions, de canvis dels membres del tribunal, però la cosa no avança.

Ara, ja anem pel 6è esborrany, la ponència l’ha fet el magistrat Guillermo Jiménez, del sector “conservador”, que ha fet una ponència més restrictiva que l’anterior, eliminant 20 articles. Però resulta que pels magistrats “conservadors” encara és massa poc i pels “progressistes” és massa restrictiu. Així que tampoc s’ha arribat a cap acord i l’ha retirat sense fer una votació perquè no tenia prou recolzament; amb la qual cosa, avui es diu que la presidenta del Tribunal farà el 7è esborrany.

I a partir d’aquí és quan jo he tingut la necessitat de posar-me a cridar, però he pensat que millor escriure i dir que JA N’HI HA PROU!!!! que tota la ciutadania està farta.

L’Estatut no hauria d’haver arribat mai al Constitucional i si es va admetre a tràmit té l’obligació de resoldre. Quan s’encarrega una feina no es pot trigar quatre anys a fer-la. A qualsevol empresa estarien més que acomiadats, no?. Si no ho saben fer, que pleguin JA!!!!

Jo, com a catalana, em sento ofesa, maltractada, menyspreada perquè el què s’ha decidit d’una manera democràtica, hi ha gent que ho està despreciant.

Després de 4 anys de vigència de l’Estatut, hi ha algun problema?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s