Jornada a Madrid (I)

Ahir vaig ser a Madrid tot el dia a la Reunió organitzada pel Ministerio de Igualdad amb motiu de la Presidència d’España de la Unió Europea. La Jornada “Medios de Comunicación y Derechos de las Mujeres” que es va celebrar a la Feria de Madrid IFEMA, tenia objectiu fer una trobada amb persones expertes d’arreu d’Europa que estan portant a terme accions positives per aconseguir que els mass media incorporin la perspectiva de gènere en la comunicació de tal manera que es pugui erradicar la reiteració dels estereotips tant en els continguts com en les imatges.

Aquestes accions es concreten en investigacions diverses, en creació d’organismes  públics o privats de control, en anàlisi i intervenció, en creació d’espais de debat i, amb un format de taula rodona, s’han presentat diverses comunicacions.

A la sessió Marc: “La igualdad en la agenda de los medios de comunicación”. La Sra. Isabelle Wickler, Responsable de les accions positives en el sector privat del Ministère de la Promotion Féminine de Luxembourg, ha explicat l’elaboració d’un Codi Deontològic per tal que totes les comunicacions tinguin un sentit igualitari pel que fa al gènere i altres aspectes. Aquest codi s’ha elaborat en forma de guia i la seva aplicació afecta a tot els departaments del govern i a tot el funcionariat que hi treballa, respecte de la comunicació, tan pel que fa a les imatges com als continguts, de tots els documents que s’elaboren.

Els aspectes tractats en aquesta guia tenen a veure amb determinar ben clarament que en tota la comunicació pública, com a servei a la societat, no pot haver-hi cap tipus de discriminació d’edat, de gènere, d’origen, d’ètnia, de discapacitat…; per tant, la representació ha de ser equitativa entre homes i dones, evitant els judicis de valor i, qualsevol paraula o imatge que pugui trivialitzar la violència masclista.

Això s’aplica a totes les comunicacions oficials i a totes les campanyes públiques o privades que portin el logo del govern. Per això existeix un grup de contro que s’ocupa de verificar l’aplicació de les directrius, recollir les queixes i elaborar informes.

Està molt bé i és molt interessant si realment han aconseguit la transversalitat; és a dir, que tothom, sigui el departament que sigui, apliqui realment tots els aspectes de la guia.

Jo tinc molts exemples de què la voluntat hi és però els resultats no. Per exemple a la Diputació de Barcelona es treballa molt i molt bé des de l‘Àrea d’Igualtat i Ciutadania però encara no s’ha aconseguit que es deixi d’utilitzar un lleguatge clarament sexista en els documents, les comunicacions o qualsevol acte. I la meva inteció no és criticar, sinó constatar que queda encara molta feina per fer.

Al nostre ajuntament passa exactament el mateix. Des del Departament de Polítiques d’Igualtat portem treballant molts anys per aconseguir la utilització d’un llenguatge no sexista i també canviar els estereotips en els continguts i les imatges de totes les campanyes. Ho hem treballat amb Administració perquè els documents que s’han de signar tinguin els dos gèneres. Hem treballat amb Premsa i el Butlletí Municipal és una mostra de què s’han fet passes gegants. Treballem amb esports i amb juventut perquè les difusions tinguin la perspectiva de gènere. Igualment, hi ha entitats que es porten el seu programa d’activitats perquè els hi donem la nostra opinió respecte de la utilització del llenguatge.

I seguirem treballant en aquest camí perquè encara segueixen apareixent algunes campanyes amb continguts o imatges sexistes.

A la mateixa sessió marc també va intervenir la Sra. Alicia G. Montano Directora de “Informativos No Diarios” i Directora de “Informe Semanal” de TVE. Va fer un resum de l’escasa presència de les dones en els mitjans de comunicacó, tan pel que fa als espais de poder o de decisió de quins són els temes a tractar, com en què no hi ha la veu femenina quan han de parlar persones expertes o fins i tot, ara que hi ha una política de més participació de la societat civil, també apareixen més homes quan es pregunta a la ciutadania. Predomina l’atorgament als homes de més protagonisme en les notícies i només les dones són protagonistes en reportatges referents a la igualtat.

Ella proposa que caldria un Consell Audiovisual a nivell estatal, encara que ja n’hi ha a nivell autonòmic com és el CAC a Catalunya, perquè som un dels pocs països d’Europa que no en té. I pensa que hi hauria d’haver una fiscalitat positiva en el tractament dels temes, tot i que hi ha periodistes (homes i dones) que pensen que és millor l’autoregulació, ja que dóna més llibertat de premsa.

Jo estic d’acord amb pràcticament tot el què ha dit, però hi ha hagut un moment que parlava de què des del programa Informe Semanal es van treballant més temes relacionats amb les dones i ha posat l’exemple de que estan preparant un espai que es dirà “Las mujeres futbolistes”, i aquí és on jo discrepo. Penso que no és qüestió de fer temes “de dones”, sinó que independentment del tema que es tracti, no es faci de manera neutra, perquè finalment arriba a ser una visió estàndar masculina. Cal que es procuri treballar des del punt de vista femení i implicant les dones.

Per posar un exemple, no s’ha de fer un programa específic de la simptomatologia de l’atac de cor a les dones, sinó que, parlant en general dels atacs de cor, dels seus orígens, de la seva prevenció, etc. es plantegessin els continguts fent les diferències entre els homes i les dones.

La Jornada ha donat molt més de sí, així que continuaré demà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s