I ara aquests 4

Llegint la notícia dels quatre caps de llista per la candidatura a la Generalitat per una coalició formada pels nous partits Reagrupament i Democràcia Catalana, m’he quedat de pasta de moniato.

Segons diu l’editorial “..ha engrescat molt i molt bona part de la societat catalana, que veu en aquesta aliança, per primer cop en els darrers anys, l’oportunitat que l’independentisme entri finalment en el Parlament”. No sé qui deu ser aquesta molta gent que pugui sentir-se identificada amb aquests partits perquè portin les seves inquietuds i interessos al Parlament.

A l’article presenten una mica als candidats. Jo només conec al Laporta i al Carretero, que aniran per Barcelona i Girona, respectivament. Els altres dos senyors que es presenten per Lleida i Tarragona jo no els conec de res però suposo que a la seva jurisdicció sí que els deuen conèixer. No sé fins a quin puntpensen que podran tenir els suficients vots com per treure tants diputats com els què va treure Ciutadans i mira on són ara!

I aquí és on he trobat també la frase magistral, parlant de les llistes paritàries: “No només hi haurà tants homes com dones a la llista sinó que estaran col·locats en forma de cremallera, és a dir, alternant els dos sexes. (home-dona-home-dona…). Format inèdit en la política nacional”. Sembla una burla, oi?. Els quatre caps de llista són homes, que a molt estirar, ells són els únics que tenen possibilitats de sortir elegits; per tant, això que diuen que és un partit amb llistes paritàries és una fal·làcia. Paritari seria que de les quatre corcimscripcions dues caps de llista fossin dones.

Bé, ja veurem quin és el programa polític que defensen, perquè parlar només d’independència és massa poc, cal presentar un projecte de com resoldre els problemes de tothom i la independència només no ho resol tot.

2 thoughts on “I ara aquests 4

  1. Lola ha dit:

    un “liberal” nacionalista vol dir una cossa així com la Sra. Aguirre dient chorrades en català?

    Doncs d’aquets haurà una mogollanada a la mani del dissabte, a banda dels pixapins, els panxes agraides, els capos de les fundacions, els, traficants d’odi territorial, els de la crosta, els politics de professió viure de la política, els sindicalistes de professió sindicalista, i tot allò que viu del manà que li treuen al treballador i que ara es diu “la societat civil catalana.

    Be, Ja s’ho faran.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s