El “lobby” del vehicle privat

M’agrada molt sentir a parlar al Ricard Riol, President de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP),  un expert en transport públic que encara no té 30 anys. Per això segueixo les coses que diu a la pàgina web, pel facebook i també quan li fan entrevistes.

L’última que m’ha caigut a les mans és la revista del mes de juny que edita TMB, Hora Punta, on li han fet una entrevista que ocupa 4 pàgines, tenint en compte qui n’hi ha 24 amb tapes i tot.

M’agradaria extreure alguna de les coses que diu i de les què en vull fer ressó:

-El fet que la mobilitat é un problema que no tan sols té a veure en si triguem més o menys temps per anar de casa a la feina, sinó que el gran predomini del vehicle privat com a model de mobilitat genere problemes ambientals (la contaminació generadora del canvi climàtic), de salut pública (molta gent emmalalteix per la mala qualitat de l’aire), d’exclusió social (hi ha molta gent sense carnet per tant el transport públic és integrador)  i d’ordre econòmic (la congestió i els embussos a l’àrea metropolitana no afavoreix la competitivitat).

La solució no passa per fer més infraestructures dirigides al vehicle privat, ja s’ha vist amb els túnels o les rondes, que també estan col·lapsades. És imprescindible invertir en el transport públic, però no únicament en el metro que és molt car i no redueix ni la congestió ni la contaminació, sinó que s’ha de guanyar espai al carrer, en superfície. Un exemple el tenim a Madrid on si ha hagut un creixement espectacular de la xarxa de metro però això no ha augmentat el nombre de persones usuàries.

No és qüestió de prohibir el vehicle privat però sí donar altres solucions, com per exemple el carsharing. Hi ha un munt de serveis que sortirien guanyant amb un model de mobilitat sostenible i eficient per a tothom: emergències, seguretat, transport porta-porta de persones grans o en mobilitat reduïda, distribució urbana de mercaderies, etc.

Per acabar el meu resum de l’entrevista, escric textualment el què diu respecte de la Diagonal.

La Diagonal és el carrer que més mal està fent a la mobilitat privada i pública, on el bus es col·lapsa ell mateix per l’efecte acordió. Toca reformar aquest carrer, i a aquests autobusos que ara tenim embussats toca donar-los velocitat en altres carrers on puguin ser més eficients i així generar una autèntica xarxa. El tramvia és imprescindible a la Diagonal, agradi o no. Pel cost de dues parades de metro, el tramvia portarà el doble de gent, per la seva capacitat, equivalent a dotze carrils de vehicle privat, per velocitat i regularitat. Tant el tramvia com els autobusos han de formar part d’un sol pla de transport públic de superfície. No els hem d’enfrontar, ni a la Diagonal ni a fora, perquè això només beneficia el “lobby” del vehicle privat. Estem discutitnt per 3,5 quilòmetres quan l’autobús té un gran potencial en més de 100 quilòmetres de corredors eficients.”

A la gent que havia de votar sobre la reforma de la Diagonal se’ls hi va explicar prou què significava?. S’haurà de fer més pedagogia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s