Hebron i Jerusalem

Aquestes són les dues ciutats a les que hem anat en els darrers dies de la nostra estada a Palestina.

El dia 29 al matí, sortint de l’Hotel a Betlem, hem visitat un taller tèxtil. Allà els qui porten la fabricació ens expliquen els seus problemes en com aconseguir la matèria primera.

taller1

Com no tenen capital suficient per comprar fora de Palestina estan obligats a comprar als jueus al preu que ells estipulen, amb els recàrrecs per l’aplaçament; a més, estan obligats a vendre’ls-hi els que han fabricat, a un preu molt baix i que difícilment els hi permet sortir de la roda, mentre que a les etiquetes que pengen hi apareixen preus astronòmics.

taller2Hi ha molts homes treballant al taller i molt poques dones.

textil-betlem

A Hebron vàrem arribar cap al migdia després d’haver visitat alguns dels projectes que duu a terme l’ONG ASECOP (Associació Europea de Cooperació amb Palestina).

Un d’aquests projectes és l’hivernacle que fa tres mesos que s’ha construït a Sa’eer a Cirjordània (Sahir), que és una de les zones més perilloses per passar el check-point i així es dóna l’oportunitat per a les dones del poble a poder treballar sense haver de sortir de la ciutat.

sahir

Eviten el perill i poden atendre a la seva canalla petita. Hem menjat uns tomàquets fantàstics!!!

sahir1

Així que quan hem arribat a Hebron hem anat a voltar per la ciutat.

hebron1

Caminant pel mercat d’Hebron dues coses sorprenents. En primer lloc, la necessitat de posar una reixa per evitar que caigui a sobre del cap de la gent les coses (escombraries, pedres, objectes diversos i altres coses més impensades) que el veïnat jueu llença sobre les persones que passen pel mercat.

hebron13

És l’evidència de l’ocupació utilitzada de manera denigrant, ja que les famílies jueves que han ocupat les cases de la planta alta utilitzen aquesta ocupació per llençar qualsevol cosa.

La segona és que, tot passejant, barrejades entre les dones, homes i criatures que compren i venen, ens hem topat amb un escamot de soldats israelians, dins de la zona palestina, completament equipats amb tot l’armament possible, passant d’un carrer a l’altre com si els estiguessin atacant. Feia la sensació d’aquelles pel·lícules que tenim costum de veure a la tela, però a la realitat fa molta por.

Al final del carrer, el check-point que ens permetrà passar a la zona israeliana. Reixes, torns de ferro, passaports i preguntes, gens comparat amb els que els hi fan a la gent de Palestina; a més, no poden passar pel mig del carrer hauran de seguir pel lateral, mentre nosaltres ho podrem fer pel centre com els i les israelianes.

Un camí diferents per a uns i altres, semblem tots tocats de l’ala.

Si anem des de Betlem a Jerusalem amb l’autobús que tenim contractat, el pas pel check-point és relativament senzill perquè només hem de parar dues vegades; una perquè el conductor expliqui qui som i on anem i la segona perquè puguin pujar els soldats, dos nois o bé un noi i una noia, que no deuen tenir més de 20 anys, i que es passegen per l’autobús amb les metralletes a punt i donant un cop d’ull als passaports que hem de dur a la mà.

Però passar a peu per agafar el transport de línia públic és una altra cosa. Primer s’ha de passar per un passadís de tancat amb reixes d’uns 100 metres i vigilants per càmeres,

punt de control4

després un torn i un altre passadís interminable. Després de sortir al carrer, s’ha de tornar a passar per un altre passadís enreixat i finalment la garita dels soldats que demanen la documentació.

punt de control5

Això, a les hores d’entrada o sortida del treball, es converteix en un suplici. Cues llarguíssimes en aquest espai tan reduït. Nosaltres hem tingut la sort de poder-hi anar a una hora on no hi ha ningú.

Avui 31 hem visitat Jerusalemt. Han estat dues visites ben diferents: una més reivindicativa i una altra més turística.

La turística està aviat explicada: Carrers de la part vella que sembla com un túnel del temps per com va vestida la gent i que fa una mica de por,

jerusalem4

veient com vesteixen les dones, que han de dur faldilles llargues i no se’ls hi pot veure els cabells a les que ja estan casades; amb la qual cosa han de dur o el cap tapat o bé una perruca.

jerusalem5

I ja no diguem els nens i les nenes que no tenen res a veure amb els nostres infants.

jerusalem6jerusalem7

Són moltes les coses que desconeixem de la radicalitat dels jueus ortodoxes i sovint apareixen notícies de la radicalitat mulsulmana. Jo, després del que he escoltat i he vist en aquest viatge em sembla que el problema és el mateix: les religions que es converteixen en una dominació, sobretot de les dones, portada a la màxima expressió són perilloses. Ja sigui la catòlica, la jueva o la mulsumana.

Com és natural ens hem apropat al Mur de les Lamentacions on les dones quedem arraconades en un extrem,

Hem anat Sant Sepulcre amb totes les picabaralles de les diferents branques del catolicisme que es reparteixen la “territorialitat” de l’espai, però ha estat impossible accedir a l’Explanada de les Mesquites, tot i que no s’ha pogut aclarir exactament el per què, simplement no era dia, potser en un altre moment, però em sembla que no podrà ser.

La part reivindicativa l’explicaré demà amb més detall.

One thought on “Hebron i Jerusalem

  1. Maía Angeles ha dit:

    m’agrada molt el teu blog!

    és molt important escriure tot el que hem vist i donar a conèixer la situació que està patint el poble palestí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s