Elmina i Cape Coast

Quan es viatja a Ghana és imprescindible anar a Elmina, passar una nit o dues a l’hotel que està al port mateix en un edifici antic de pedra fosca. Encara que no es pugui dormir moltes hores, perquè cap a les 4 de la matinada ja es va sentint el traginar de la gent pels carrers i el port, i encara que no hi ha aigua calenta o les finestres no tanquin, paga la pena perquè només obrint les finestres i sortint a la porta es pot veure un espectacle únic.

Per a nosaltres va ser el dilluns 9 d’agost. Tot va començar amb un xiuxiueig que va anar creixent paulatinament i va anar augmentant amb crits, claxons, aplaudiments. A quarts de 7 ja erem al carrer.

Pescadors preparant les xarxes, metres i metres de xarxa; rentant-les, carregant-les, cosint-les. Vaixells de totes les mides, algunes barques petites, totes amb rems i alguna amb motor; sembla mentida que puguin aguantar dies en aquest oceà tan brau. Peixos grans i petits, quasi tots desconeguts als meus ulls, salmonets, dorades, fins i tot un tauró d’un metre i mig.

I al port les dones: Unes esperant el peix que arriba, amb les seves palanganes d’alumini, plenes de bonys; assegudes a dins o amb el cossi al cap. Elles després sortiran a vendre’l pels carrers i els mercats, o el portaran a fumar per poder-lo enviar terra endins on no és possible menjar-lo fresc. Altres dones han estat les més matineres, elles han preparat cassoles i cassoles de menjar que ara tothom compra.

La gent badoca, com nosaltres, observant tot aquest enrenou, va omplint el port, el pont, els carrers i miren el traginar de les barques entrant i sortint, animen i dirigeixen les maniobres dels vaixells que arriben i aplaudeixen el retorn d’aquells que entren carregats amb bona pesca.

Pujant els 150 metres fins al castell del governador, esquivant la roba que s’asseca estirada a terra, la vista és impressionant i des de dalt arriba un murmuri exordidor dels milers i milers de persones que s’hi han aplegat.

A pocs quilòmetres d’Elmina hi ha Cape Coast,  amb un dels molts castells de la costa africana des d’on sortien els vaixells carregats d’esclaus cap a la resta del món. Aquest és un dels més importants, fet pels anglesos, que es conserva. Es poden veure les cel·les i masmorres on homes i dones, arribats de diferents poblats, passaven setmanes i fins i tot mesos sense llum ni ventilació, nus, sovint encadenats de peus i mans, compartint l’espai entre vius i malalts o morts i barrejant els excrements amb el poc menjar que se’ls donava.

Sentir les explicacions de totes les barbaritats fetes contra persones per l’única raó de ser d’un altre color de pell, fa esborronar. Caminar pels túnels sota terra, tocar els murs i tancant els ulls es poden sentir el crits i el dolor de la gent que va ser allà venuda com esclava a les subhastes ( mínim 3 monedes per un home i 1 moneda per una dona), per després passar per la porta DEL NO RETORN.  Embarcats en condicions  infrahumanes per anar a d’altres continents i mai més tornar.

Hem fet la visita amb una família d’Antígua, una illa al Carib on es va abolir l’esclavitud just ara fa uns 170 anys, amb la qual cosa, provablement, avis, besavis i rebesavis d’aquella família havia sortit com esclaus d’aquella porta o d’alguna semblant.

Un atractiu turístic és el Parc Nacional de Kakum cobert de selva tropical, amb espècies de plantes medicinals i centre d’animals rars en perill d’extinció.

Es pot fer un passeix (Canopy walkeway) a 40 metres d’alçada pels 7 ponts que cobreixen una zona de 330 metres. És curiós i divertit.

Anuncis

One thought on “Elmina i Cape Coast

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s