Togo, una carretera especial

La ruta per Togo comença a Kpalimé i anem passat per aldees i pobles com Badou. Són diferents als de Ghana, menys acolorits però igualment plens de paradetes i gent per la carretera.

Després de menjar, una excursió cap a la Cascada d’Akloa. El camí, en alguns moments una mica dur per la calor, perquè rellisca ja que ha estat tota la nit anterior plovent, perquè la meva agilitat muntanyenca deixa molt que desitjar i també perquè la coca-cola, que he begut tot dinant, em puja i em baixa. La suada es pot alleugar amb un bany.

L’impacte, fins arribar a Atakpamé, és la carretera i tot el què allà passa. És la carretera que va des del port de Lomé fins a Ouagadougou, capital de Burkina Faso, per on passen tots els camions, grans trailers carregats fins dalt de tot allò que pot arribar per mar i que es pugui necessitar a Burkina.

Però això no tindria res d’especial si no fos per l’estat de la carretera i, sobretot, per l’estat dels camions. Vehicles vells i atrotinats que sembla impossible que puguin arrossegar-se ni un quilòmetre més. (Hi ha un escrit a La Vanguardia que parla d’aquesta carretera, també es pot llegir a La Veu d’Àfrica)

Davant nostre, amb un gran trailer se li explota una roda i la llanta surt disparada. A banda i banda de la carretera camions volcats, la càrrega els ha vençut. Molts espatllats al mig de la carretera, amb tot de gent intentant reparar-los; ens avisen amb temps, han tallat tot de branques dels arbres per anar senyalitzant que hi ha un camió aturat i que cal anar poc a poc.

Alguns estan aturats fa dies i dies, tot esperant la peça que els hi ha d’arribar i així poder arreglar l’avaria; no sé com ho podran fer al mig del no res i amb el camió carregat fins dalt. Ens aturem, a la bossa portem pa que ens ha sobrat de l’esmorzar, els hi donem amb una mica de diners; fa dies que esperen, no poden abandonar el camió i la càrrega i ja no tenen de res; tampoc no saben quan més hauran d’esperar.

En un dels revolts hem hagut de baixar del cotxe. A una banda s’ha espatllat un camió ben carregat, just en sentit contrari se n’ha espatllat un altre i, per acabar-ho d’adobar, un camió cisterna que pujava carregat intentant passar entremig dels dos, s’ha quedat aturat a la meitat i ha taponat tota la carretera al quedar-se tots tres alinieats. Sortosament, ha quedat just l’espai perquè passi algun cotxe o furgoneta, ben a poc a poc. Per a millor seguretat, tothom baixa dels vehicles i passa caminant; allà ens trobem els qui anem amunt i avall, tranquil·lament, amb un somriure i una salutació. Què es pot fer? res, hem tingut sort i podem seguir viatge, els camions no n’han tingut tanta i de seguida han fet una caravana a banda i banda de l’embús. Tothom tranquil, s’hauran d’esperar fins que arribi una grua que pugui obrir el pas, però ningú discuteix, paciència.

Al poble següent ja saben el què ha passat i els camions es van quedant aturats per no generar més problemes a la carretera.  Igual, igual que aquí!!!!

One thought on “Togo, una carretera especial

  1. telaaaaaaaaaaaa!!!
    prepara’t perquè el pròxim regal serà una càmara de fotos, no potser que una viatgera com tu vagi pel món sense gurdar imatges! moments com aquests ho mereixen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s