Benin i les TATAS

Quan s’arriba al País de Somba, al nord-oest de Benin, tot està molt verd perquè ara és l’època de les pluges. Veiem com tenen plantats els cacahuets i, entre mig, els grans boababs, immensos i majestusos; llàstima que la fusta no es pot fer servir per res, ja que la humitat no permet ni fer mobles ni tampoc combustible; a més, de vegades cal tallar-los perquè no facin ombra sobre els cultius.

Amagades entre els camins, estan les TATAS, les cases, que semblen com uns petits castells o fortaleses amb les parets fetes de terra argilosa, vermella, amb les teulades de palla i amb un munt de fetitxes a l’entrada, per protegir la família de qualsevol esperit maligne.

Aquests habitatges tenen unes estructures arquitectòniques increïbles, diferents en cada poblat segons l’ètnia, amb les estances repartides de manera diferent però sempre amb la mateixa funció: acollir i protegir la família, el bestiar i el gra, totes les possessions.

Tenen 4 metres o més d’alçada i en el seu interior hi ha un espai, a la part baixa, pel bestiar. Al costat, més o menys amagat, però sempre prtegit per la foscor, és el lloc on dorm el patriarca, el pare de la família, el protector, el guerrer, sempre a punt per defensar casa seva. A la parte superior la cuina, amb una mica de terrassa i, encara més amunt les habitacions de les dones i les criatures; que, quan siguin prou grans, si són noies tindran una torreta-habitació a part, si són nois, baixaran a compartir l’espai amb el pare. Una altra terrassa i un parell més de torretes, a les altres cantonades, on estan els graners, ben organitzats amb departaments per a cadascun dels cereals.

Les terrasses es poden fer servir per dormir si fa calor, per cuinar o pel que faci falta.

Amb aquesta estructura totes aquestes edificacions, per a les quals es necessita la col·laboració de tot el poble perquè sinó seria impossible construir-les, hi ha variacions en la distribució malgrat la imatge exterior és molt similar. En tots els casos, l’accés es fa mitjançant unes escales fetes amb un tronc d’abre, amb unes petites incisions perquè hi càpiga el peu, que acaba en Y perquè es pugui recolzar a les parets amb seguretat.

Ha estat una experiència interessant poder visitar aquestes cases per dins, tot i que està molt bé veure-ho com a turista, una altra cosa és viure-hi. Quin futur tindran aquestes tatas més enllà d’un record de la cultura o de la tradició?. Han de desaparèixer?. Com es pot viure sense condicions higièniques bàsiques?.

Mirant-les bé a mi m’han recordat la Torre de la Creu (Casa dels Ous) del Josep Maria Jujol, serà que la veig tot sovint? serà que en Jujol va visitar el país somba i es va inspirar?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s