Ganvie

Ganvie és una ciutat del sud de Benin, enmig del llac Nokoué, on hi viuen unes 20.000 persones en uns “palafits“, cases construïdes de bambú, uralita i palla, que estan sobre l’aigua recolzades en fustes o estaques clavades en el fons del llac.

Aquesta ciutat es va fundar al segle XVII quan els Adja i d’altres ètnies fugien dels Fon perquè comerciaven amb els blancs i, aquests, els venien com esclaus. Es van instal·lar al mig del llac perquè els Fon, per motius religiosos, no podien travessar l’aigua.

Jo he estat en altres zones semblants. A Bangkok al mercat flotant i amb les cases que hi ha pràcticament dins del riu Chao Phraya. També he estat a les cases flotants del riu Kwai, que són en realitat un lloc turístic fantàstic per passar un parell o tres de nits, però que allà no hi viu la gent del país. El que més s’assembla són els palafits del riu Mekong, passant pels canals es pot veure com la majoria de gent viu en el vaixell que, a més de fer-los d’habitatge, els hi serveix per pescar, per portar els turistes d’un lloc a l’altre, per vendre i intercanviar; però també hi ha palafits fixos on hi viu la gent més “benestant”.

A Ganvie es pot fer una volta per la ciutat, evidentment en piragua. Nosaltres ho hem fet guiades per dos nanos, el més gran no devia tenir els 12 anys i el menut uns 6. De manera increïble ens han anat portant entre totes les barques que van amunt i avall, guiades per homes amb perxa com a gondolers i dones amb rems, que transporten tota mena de coses.

Davant mateix de “l’hotel” on estem, hi ha la mànega de l’aigua potable, allà s’hi acumulen moltes barques, fent cua, que pasen i carreguen l’aigua en dipòsits diversos repartits, fent equilibris, per la barca. A una noia se li ha desequilibrat la càrrega, ella i els bidons plens han anat a parar a l’aigua del llac; no passa res, algú l’ajuda i tornar a fer cua.

Una nit al palafit està bé perquè val la pena veure el traginar de la gent a tota hora, en fer-se fosc i quan es fa de dia. Les condicions per dormir, però, no són de màxima confortabilitat. Cal ruixar bé el matalàs i l’entorn per evitar animals incordiadors, també tapar-se bé amb la mosquitera i, al matí, cal rentar-se amb les palanganes d’aigua.

El millor per menjar és el peix fresc, fet a la brasa, boníssim. També es pot menjar pollastre; quan el tries sortiran darrera d’ell corrents, només caldrà esperar a que l’atrapin.

Havent esmorzat, un parell d’hores en barca, travessant pels llocs de pesca, veient la gent amb les seves barques pescant amb tota mena d’estris: xarxes, nases pels crancs i d’altres mariscs, etc. Un passeig tranquil gaudint d’un bonic paisatge. Arribada a Porto Novo, la capital i a seguir per terra. Fins arribar on ens espera el cotxe, agafem taxi, una moto per a cadascuna de nosaltres, sense casc naturalment i a tota pastilla.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s