De frontera en frontera

Mai havia passat tantes fronteres en un sol viatge, però tampoc mai m’havia trobat que travessar una frontera fos, més que complicat, tan surealista.

Com que el viatge era per Ghana, Togo i Benin, són tres països i es necessiten tres visats, però en realitat s’han necessitat quatre perquè com el de Ghana és tan complicat d’aconseguir des de Barcelona convé més entrar per Togo, que el visat (número 1) costa 20 euros i te’l fan directament a l’aeroport amb una mica de paciència (millor portar els 20 euros justos pel que pugui passar).

Un cop a Lomé et fas el visat (número 2) per poder passar a Ghana, amb quatre fotografies i no sé quants CFA “céfars”, moneda togolesa que serveix per Benin i que també utilitzen altres països de l’Àfrica subsahariana occidental (Mali, Burkina Fasso, etc.). A més, la “propina” per a la persona que l’agilitzarà des de dins el consulat la tramitació per tal que el puguem tenir el mateix dia per la tarda, sinó potser serà demà.

Després canviar moneda, de céfars a cedis (moneda ghanesa). Un ero equival aproximadament a 6.500 céfars però després s’han de canviar dòlars perquè és la moneda que prefereixen a Ghana. Total no he estat capaç de fer els comptes de quan equivalen en euros els cedis.

Vam poder entrar a Ghana, després de 3 hores a la frontera per arreglar els papers nostres i del cotxe i, després de tot els dies de viatge per Ghana hem continuar cap a Togo, amb la qual cosa, hem de tornar a la frontera amb Lomé i fer el camí al revés.

En els darrers controls de carretera ens topem amb la policia més “primmirada” perquè ens demanen papers del cotxe que no hem necessitat en tot el recorregut pel país i ens retenen quasi mitja hora; una mica més enllà, el problema són unes enganxines que li falten al palafang del darrera, uns altres 20 minuts d’espera; en ambdues ocasions, conductor i guia han d’aguantar la prepotència, mossegar-se la llengua i discutir fins que els diners canvien de mans per poder continuar la ruta.

A la frontera, per sortir de Ghana, cal demostrar que portes bé els papers d’entrada i llavors s’arriba a la frontera de Togo. Allà, com el visat fet a l’aeroport només et dura 7 dies, cal tornar-lo a fer.

El cotxe aquesta vegada ha entrat sense problemes però nosaltres hem de fer cua davant d’una taula atrotinada posada dins d’una caseta de fustes amb sostre d’uralita. Darrera de la taula, un policia uniformat escriu en un gran llibre la gent que va entrant al país. És un llibre d’aquells que està dividit en columnes que ocupen les dues pàgines obertes: Nom, cognoms, nom del pare, de la mare, lloc de naixement, dia, número de passaport, data d’expedició…… No s’acaba mai.

Finalment ens posa un segell al passaport on ens escriu els què nosaltres hem omplert en un full. És clar, això porta el seu temps, més encara tenint en compte que mentre fem cua ha vingut el xofer de l’ambaixador d’Austràlia i la seva secretària, amb passaports diplomàtics, natualment, que han passat per davant. Quant ja semblava que ens tocava a nosaltres, ha vingut el xofer de l’ambaixador de Xtèquia que també ha passat per davant (increïble, oi?, debia ser el dia i l’hora dels ambaixadors).

Al final nosaltres hem dit que també érem ambaixadores i el policia ens ha somrigut i ens ha fet el visat (número 3) pagant la taxa corresponent.

La darrera frontera, uns quants dies després, és la que ens porta des de Kara a Togo fins a Natitingou a Benin. Sortir de Togo és arribar a un descampat al mig del no res on baixem del cotxe i lliurem els passaports a un policia que està en una caseta d’uralita com les que anys enrera es feien servir per vendre els petards de Sant Joan. Després d’omplir papers i sense mirar-nos ni la cara, travessem a peu una mena de porta (dues columnes de totxo) mentre el cotxe passa per sobre d’una corda que han baixat amb uns contrapesos de fustes, que em recorda la manera com obríem la porta d’entrada a l’escala des del tercer pis, quan vivíem a Sants i encara no es coneixia els porters electrònics.

Per uns moments sembla que estiguem a terra de ningú i anem caminant uns quants metres pel mig del camp fins arribar a una construcció de 3 parets amb taulada on ens fan seure a les quatre en un banc llarg davant d’una taula a omplir més papers, els de sempre. A l’altra banda de la taula un noi jove, vestit amb una caçadora de pell negra, amb cremalleres i reforços estil motorista, ens agafa els passaports i comprova el visat (número 4) que nosaltres portem ja fet des del consulat de Benin a Barcelona. Sembla que tot és correcte i que podrem entrar sense problemes, però no, al cotxe li falta un paper i la persona que l’ha de fer no hi és, per què? no ho sabem; així doncs, cal prendre paciència i és un bon moment per veure un partit de futbol que tenen organitzat, allà al costat de la caseta, entre dos equips ben uniformats, uns de blau i uns altres de vermell, sobre un terreny de joc que sembla qualsevol cosa menys un camp de futbol.

El temps a l’Àfrica és relatiu, molt relatiu, no cal mirar el rellotge, per a què? Encara és de dia, tenim temps, ja arribarem. Si fos de nit podria ser un problema perquè no hi ha llum, però com tampoc hi ha ordinadors, amb una llenterna o una espelma també ho podrien fer.

El llum elèctric és un bé molt preuat. Ghana en té perquè extreu l’energia de la presa d’Akosombo que han construït aprofitant les aigües del Riu Volta, un riu que neix a Burkina Faso (abans es deia Alto Volta) i que deixa transcorre les seves aigües fins a Ghana on s’acumula en el llac volta, el llac artificial més gran del món. Curiosament només Ghana disposa de prou energia elèctrica per tenir un subministrament constant. A Togo i a Benin tenen apagades constants, llavors tampoc no funciona l’aigua que va amb bombes; lògicament els ordinadors no fan gaire servei perquè la meitat del temps no hi ha llum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s