Vaga general

Per què penso fer vaga? Per què és imprescindible fer vaga?

Comença realment el compte enrera per a la vaga general del dia 29 i jo crec que ens hi juguem molt; els treballadors i les treballadores d’aquest país ens hi juguem molt.

La gent ha de reaccionar, totes aquestes persones que durant anys s’han pensat que eren “classe mitja” i que tenien totes les possibilitats, que podien comprar de tot i poder portar una vida “sobrada”, han de reaccionar.

Aquest ha estat l’engany per fer-nos pensar que ho teníem tot a l’abast, ens anaven donant la pastanaga i, com els ases, anàvem caient a la trampa. A la trampa del consumisme desaforat, sense mirar prim, com si tot fos possible.

A moltes escoles s’havia treballat per fer reutilització dels llibres i així aconseguir dos objectius importants: que els infants tractessin bé el material escolar i que les famílies estalviessin una important quantitat. Però això es va acabar, segons la meva opinió, perquè els i les mestres es van cansar de lluitar quan les famílies compraven els llibres nous perquè “les seves criatures no havien d’anar a escola amb un llibre vell, de cap manera”. Ens hem tornat rics.

De sempre havíem aprofitat la roba del germà o la germana gran i, sobretot per a les criatures, sempre hi havia alguna amistat o parents que podien reutilitzar el vestit o els pantalons. Ara, l’Agència Catalana de Residus, no sap què fer-ne de tanta roba per reciclar com arriba als contenidors. Ens hem tornat rics.

La dècada dels 80 i a principis dels 90, les parelles estalviàvem, guanyàvem ben poc però anàvem buscant feines més ben pagades, estudiant i treballant, per aconseguir un estalvis i poder “marxar de casa”. Molta gent ho va fer compartint pis. A finals dels 90, les parelles que es casaven o començaven una vida conjunta, ho havien de fer amb tot. Des del microones a la Tele de plasma o els mobles de disseny. Molt lluny queda el fet d’anar comprant les coses poc a poc, sense empenyorar-se fins la camisa amb les super ofertes i les grans facilitats de totes les entitats financeres. Fins i tot hi havia famílies que demanaven el diners per pagar els convits de casament. Ens hem tornat rics.

I les famílies que tenien una casa on podien viure la mar de bé, van creure que arribava el moment ideal per canviar-se a una casa més gran, més luxosa. Perquè tenir dos lavabos és imprescindible per viure i que dos germans comparteixin habitació és molt incòmode perquè han de compartir el mateix ordinador i s’haurien de posar d’acord per mirar el mateix programa a la tele; perquè resulta que hi ha un gran menjador amb un gran ventanal on hi caben uns grans sofàs però que cada membre mira la tele a la seva habitació i “el saló” és buit. Ara el problema no és només pagar la hipoteca, sinó que també s’ha de comptar amb la comunitat, les despeses fixes del jardí o de la plaça d’aparcament, el major consum d’energia elèctrica o de gas. Ens hem tornat rics.

Però el cert és que mentrestant hem seguit sent “classe treballadora”. Nosaltres només vivim d’un sou, més alt o més baix, però un sou, i el dia que no tenim aquest sou ens convertim en pidolaires. On són les possessions, els negocis, les rendes que ens han de permetre seguir portant el mateix ritme de vida?

I mentre pensàvem que ens havíem tornat rics, augmentaven desmesuradament els preus de les necessitats bàsiques (roba, habitatge i menjar), però els sous no han augmentat en la mateixa proporció ni de bon tros, la precarietat laboral està afectant a tots els sectors i a tots els col·lectius, dones i gent jove sobretot i, després, la crisi, que ens explota a la cara i ens fa veure que els rics i poderosos són uns altres. Són els qui ens han fet caure al parany, mentre s’han fet més rics i més poderosos.

I ara toca dir prou d’aquest color, perquè si ara no diem prou voldrà dir que estem d’acord en què es segueixi pel mateix camí: el de les retallades dels drets socials i laborals i el de l’empobriment dels qui ja estan en situació més desafavorida.

 

 

 

2 thoughts on “Vaga general

    • maria carcerenybella ha dit:

      Hola Elena ,aquest cop estic d’acord amb tot el que dius perque jo penso el mateix ,pero el que no esestic d’acord es amb la vaga ja que crec que els sindicats tenen molta culpa del que esta pasant,ells tambe varen contribuir a que els treballadors pensesim que tots herem rics, ningu tocaba de peus a terra i aixo no hera real.
      Salutacións .
      Maria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s