AIXÍ, NO!!

Aquest és el lema que han triat els sindicats per a la VAGA GENERAL de 29 de setembre i es refereix a que, abans de les retallades proposades per Zapatero, s’havia intentat negociar i s’havien fet propostes alternatives per fer front a la crisi. Per tant, entenent que cal aplicar mesures laborals, econòmiques i socials, s’han fet les pitjors possibles i així no és possible acceptar-ho.

En aquest sentit, aquest dilluns ICV-EUiA hem organitzat una acte informatiu, repartint fulletons al Mercat de Les Planes i els voltants per després anar caminant fins al Centre Cívic Garcia Nieto de Cornellà, on he participat amb el Toni Mora, company de CCOO i l’Arnau Funes, company d’ICV a Cornellà.

El què es pretén en aquest acte és que la gent que hi assisteix ja té el convenciment que cal mobilitzar-se i el què volem és donar detalls sobre les conseqüències de la reforma laboral, del poder que es dóna a les empreses per sobre dels convenis i de la retallada general dels drets dels treballadors i treballadores.

La meva intervenció anava dirigida a presentar les raons per les quals les dones tenim plena justificació a participar en aquesta Vaga General i la començava comentant que, com cada dia, el primer que faig al matí és encendre la ràdio i així ja tinc la referència de les informacions més destacades abans de sortir de casa.

Al ser dilluns, la notícia era el discurs del Zapatero a la Festa de la Rosa i el tros que posaven es referia a “la gran implicació i compromís del PSOE en l’Estatut de Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional”. Evidentment, sentint això, de poc no m’agafa un cobriment, perquè ja sabem com ha anat aquesta gran “implicació i compromís”. El cert és que em sona a ridícul i a mentida.

I els traballadors i treballadores en sabem molt d’aquestes mentides a les que el Sr Zapatero ens té força acostumats i acostumades.

Ara fa un any repetia que ell no aprovaria cap reforma labora que impliqués abaratir o facilitar els acomiadaments i això ha resultat ser mentida, quan veiem qui està pagant la crisi.

És cert que el govern de l’Estat és paritari i que s’ha creat el Ministerio de Igualdad que ha donat la possibilitat de portar endavant una sèrie de lleis que en alguns aspectes han marcat diferències i han representat un avenç, però això no ha estat suficient. Hi ha moltes coses que no han canviat perquè no s’ha actuat com calia.

Hem passat èpoques de bonança econòmica però això no ha repercutit en el treball de les dones, que s’han mantingut en un nivell molt alt d’atur, no parlem de la precarietat dels contractes, pel que fa a la temporalitat i, sobretot, a la diferència salarial entre dones i homes, que arriba a Catalunya a un 25 %. Tampoc no s’ha fet prou per fer aflorar l’économia submergida que tan afecta a les dones i l’equiparació del treball domèstic feminitzat totalment.

Ara, amb la crisi econòmica tot això s’ha agreujat perquè a treballs i contractes més precaris li corresponen prestacions socials més baixes i això va agreujant la situació de les dones.

I quan davant de la crisi es fan plans d’actuació per reactivar l’economia, les dones tornem a quedar fora, obviades, ignorades. Quedem a fora en les inversions, però quedem atrapades amb les retallades.

Quan s’han fet propostes de suport a empreses automobilístiques, i als ajuntaments els FEIL es van donar per crear ocupació en el sector de la construcció, les dones han quedat fora perquè són dos àmbits que la presència femenina és escassa o nul·la.

D’altra banda, a l’hora de la retallada, ens ha afectat plenament:

– Disminució del sou del funcionariat amb un 5% , que sabem que el volum de dones que treballen en el sector d’educació, sanitat, administracions locals, justícia, etc. és molt nombrós. Ja que tradicionalment els sous del sector privat sempre han estat més alts que del sector públic i les dones, amb aquest concepte de segon sou complementari, han ocupat més el sector públic; per tant, són més les dones que pateixen la rebaixa.

– Congelació de les pensions on el nombre de dones pensionistes, sobretot de viudetat, ja tenen les pensions més baixes; de fet, estan pràcticament per sota del llindar de la pobresa. I aquelles que tenen pensions de jubilació, com els seus treballs han estat precaris, les pensions que reben són minses.

– Retallades en l’aplicació de la Llei de la Dependència afecta a les dones des de dues vessants: D’una banda perquè si les prestacions no es corresponen al que ha de ser i s’havia establert, s’obliga a les famílies a seguir amb la situació de cura de la persona depenent, i això ja sabem que recau sobre les dones en la seva majoria, amb la qual cosa es manté la situació de la doble i triple jornada. D’altra banda, s’havien generat expectatives de que la Llei de la Dependència seria un filò de nova ocupació on hi hauria un gran nombre de llocs de treball, evidentment això ha quedat en un no res.

En definitiva, retallant drets socials i laborals i prestacions socials es va agreujant la situació i no aporta cap solució.

Einstein deia que no es pot resoldre un problema amb la mateixa mentalitat amb la qual aquest problema es va generar. És per això que aplicant receptes econòmiques i socials neoliberals per corregir una crisi que s’ha produït precisament per fer aquestes polítiques, mai no aconseguirem resoldre la situació. Cal cercar noves solucions i aquest no és el camí.

Per totes aquestes raons, el dia 29 hem d’anar a la Vaga General

One thought on “AIXÍ, NO!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s