Objectius del Mil·leni

L’any 2000 l’ONU es compromet a treballar per assolir 8 objectius l’any 2015 per tal de combatre la pobresa i les desigualtats, promoure la sostenibilitat i augmentar la participació ciutadana en les decisions polítiques.

Resulta que pel que fa a la pobresa ja ni tan sols es va plantejar eliminar-la, perquè ja els hi devia semblar que en 15 anys no en tindrien prou. De fet, en 10 anys els nombre de persones que pateixen fam al món no ha disminuït, al contrari, n’hi ha mil milions més, però mesures concretes no en surten de les moltes trobades i discusions entre els dirigents de tots els països.

Hi ha hagut avenços en algunes zones del planeta pel que fa a l’accés de l’aigua potable, però encara no s’ha resolt que milions de criatures, especialment nenes, no tinguin dret a l’educació. D’altra banda, estem molt lluny de què la societat civil, organitzada o no, tingui un alt nivell de participació en les decisions.

Avui s’ha acabat la Cimera de Nova York i una de les meves sorpreses ha estat que el Zapatero fes la proposta d’aplicar una taxa a les transaccions de diners a nivell internacional, una acció que està més que inventada (Taxa Tobin) i després l’aplicació del 0,7 % del PIB per l’Ajuda Oficial al Desenvolupament.

M’ha semblat increïble quan al febrer, al Congrés dels Diputats, el grup del PSOE va votar en contra d’una proposta semblant, feta per ICV-EUiA, que hagués evitat la reducció de sou del funcionariat, la congelació de les pensions a partir del gener del 2011 o la reforma laboral. A més, també he llegit que han tornat a España part dels diners que estaven a paradisos fiscals, però s’han blanquejat directament, sense haver de pagar ni un cèntim d’interessos.

Així doncs, a nivell internacional, no hi ha diners per millorar la situació dels països més pobres del planeta, però sí que n’hi ha hagut per ajudar a les entitats financeres. I això també ha passat a España, que han sortit els diners per a la protecció dels bancs i les caixes i no s’apliquen unes reformes fiscals importants perquè pagui qui més té.

Després de la Cimera què passarà?. Quina serà l’avaluació, què ha fet i què farà cada país? L’Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau i Jaume Saura, President de Drets Humans de Catalunya en fan una mica d’anàlisi que val la pena escoltar.