Jornada al Citilab


Ha estat una Jornada intensa de debat i reflexió sobre la representació de les dones en tots els mitjans de comunicació; amb la intervenció de persones expertes en temes de publicitat i la creativitat, des del món acadèmic i d’investigació, des d’espais de responsabilitat política i tècnica, des de la premsa o les revistes de moda. Ha estat una anàlisi interessant i àgil.

A mí, com a Secretària de l’Associació de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, en representació del 26 ajuntaments que actualment hi formen part, m’ha tocat participar en l’acte de cloenda fent un breu resum de la jornada a tall de conclusions.

Ha estat una mica difícil transmetre en poques paraues les idees claus, tenint en compte una jornada de 6 hores d’intervencions molt diverses.

Cal considerar-la un èxit des del punt de vista de la representació de les diferents administracions; ja que hi havia representació de l’Estat, amb l’Instituto de la Mujer; representants de la Generalitat, amb l’Institut Català de les Dones i el Departament de Cultura; la Diputació de Barcelona i, com no, tota la representació del món local amb les regidores de tots els municipis participants.

Si una idea ha quedat palesa és que no hem arribat a la igualtat-equitat entre dones i homes en cap sentit. S’han fet avenços a nivell normatiu, ja tenim les lleis, però l’imaginari col·lectiu encara no ha canviat.

Ja tenim la mirada legal però caldrà canviar la mirada social, aquella que té a veure amb els comportaments i les actituds i en això tenen molt a dir els mitjans de comunicació.

– La Professora Rosalind Gill ens ha provocat preguntant-se “És hora d’emprenyar-nos?” La resposta és, sembla que sí, que el sexisme té molt bona salut en els mitjans de comunicació.

Són el sector que produeix cultura, que genera una visió del món a través de les imatges, sobretot pel que fa a la publicitat i al cinema.

La imatge que és mostra de les dones té una part “d’imatge hostil” perquè només dóna importància  al físic, com a únic atractiu personal, com a font de poder i valor. Qualsevol “incorrecció” en una dona es magnifica (una taca a la pell, una arruga, la cel·lulitis..). Llavors la imatge és l’extrema sexualització o, per contra, la invisibilització davant del món de l’expertesa, del protagonisme, de l’acció.

– En la primera taula del debat ens han mostrat com les indústries culturals i creatives són les que construeixen la visió del què és “la realitat”. Donen l’imaginari de la representació dels homes i les dones, tenint en compte que bàsicament aquestes indústries estan en mans d’homes, per tant construeixen un imaginari del poder masculí; amb la qual cosa està clar que en aquesta construcció les dones no hi participen.

Cal que hi hagi una responsabilitat social i política dels mitjans de comunicació públics i privats i que s’adquireixi el compromís d’arribar a una representació de les dones en la seva diversitat.

– En la segona taula d’anàlisi, se’ns ha parlat sobretot de publicitat. De com es transmeten valors i identitats a través de les imatges i dels missatges ràpids i impactants d’un cartell publicitari o d’un anunci a la televisió,

Gràcies a tots els exemples que ens han posat, hem adquirit una mirada més crítica davant de molts aspectes que sovint tenim tan interioritzats que ens poden arribar a passar desapercebuts.

Tampoc no és d’estranyar que la imatge de les dones aparegui sota uns estereotips de rols de gènere tan marcats, si tenim en compte que a les grans empreses de màrqueting i creativitat existeix “un virus” que afecta les dones i que no permet que arribin a ocupar els espais de decisió i de poder; amb la qual cosa, difícilment es modifica la visió.

– M’agradaria destacar la intervenció de la Iolanda Tortajada que ha realitzat una investigació sobre els videos musicals i sobre el fotolog i com aquests mitjans estan generant un procés identitari de la joventut i unes relacions entre nois i noies que són relacions agressives i violentes. Els models masculins i femenins que existeixen a les xarxes socials tenen un marcat tret sexualitzat.

Les fotografies que el jovent penja mostra en els nois la força a través de la musculatura i en les noies està més vinculat als desig a través de la sensualitat. Sovint apareixen noms (nick) que tenen a veure en aspectes sexuals, en els nois de domini -kogemela, voiaporti- i a en les noies de submissió -soiparati, akiestoi-

Arribar a la gent jove és posar-se en aquest món de la tecnologia, de la música i de les xarxes socials. Aquí és on l’Observatori també haurà de trobar un camí d’intervenció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s