Fibroespí

Aquesta és l’entrada número 200 i em sembla mentida perquè això vol dir que he escrit sobre diferents temes en dues-centes ocasions i em sento orgullosa d’haver assolit aquesta xifra. Em dóna ànims per seguir endavant. A més, em fa molta il·lusió que aquesta entrada tingui relació amb una entitat que va ser impulsada en els seus inicis per la Conxita Sánchez quan era Regidora de Serveis Socials i que després, amb el meu suport i amb la constància de les dones que formaven part de la Junta, sobretot la seva presidenta, van fer possible que es desvinculessin de l’Associació del Baix Llobregat i formessin una associació independent a Sant Joan Despí.

Així, ahir dimecres al migdia, amb una trentena de dones de l’Associació Fibroespi sfc, vaig visitar la Unitat de Fibromiàlgia de l’Hospital Comarcal Moisés Broggi. Ens van rebre diferents membres de l’equip (Dr. Córdoba, psiquiatre, Dr. Fíguls, reumatòleg, Dra. Vacas, psicòloga clínica i Sra. Páez, gestora casos). Ens van estar explicant el funcionament actual i la programació futura, quant la unitat funcioni a ple rendiment.

El que va quedar clar és que per a la medecina la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica són malalties que no tenen cura; per tant, tots els tractaments són paliatius. Tractaments dirigits a poder conviure amb el dolor; amb la qual cosa, hi ha dos àmbits de tractament:

– Amb antidepresius, perquè una persona que està més animada i amb menys ansietat és capaç de suportar un grau més alt de dolor.

– Amb medicaments per dormir, perquè el descans és imprescindible per poder continuar endavant. Deia una senyora: “La nit es fa molt llarga quan no pots dormir, però és pitjor el dia que encara es fa més llarg”

La Dra. Vacas ha explicat el què s’està organitzant per reslitzar tres fases de tractament i de nivell d’intervenció. Són tres fases que es fan a diferents llocs i que van dirigits al moment de la malaltia en què està cada persona, al seu diagnòstic concret.

Una primera fase que es durà a terme en les ABS (Àrea Bàsica de Salut) que es basa en una atenció individualitzada perquè la persona pugui entendre quina és la seva malatia, quines consqüències té a nivell laboral, personal, familiar. És el procés d’acceptació.

Una segona fase que es durà a terme en el CAE (Centre d’Atenció Especialitzada) on hi ha el plantejament de treballar en grup de persones afectades aquells aspectes que puguin millorar la seva qualitat de vida: Control del dolor, la sexualitat, control de l’activitat, la gestió del nou ritme de vida, l’assertivitat, les relacions socials.

I finalment el treball en grup per a les famílies de les persones afectades perquè també “pateixen” la malaltia i han d’assumir una sèrie de canvis en l’entorn familiar.

Una tercera fase que es durà a terme a l’Hospital Comarcal i que es basa en una intervenció per a casos en situacions més avançades de la malaltia. A l’Hospital, l’equip de la Unitat de Fibromiàlgia, fa tot un tractament més complert que implica la realització prèvia d’un test que dura 4 hores de tot un matí, que a més de poder fer un diagnòstic acurat permet realitzar un estudi per a posteriors investigacions. El tractament té una durada de 2 mesos, amb dos matins per setmana, que comporta entre d’altres coses una hora de rehabilitació.

Després de totes les explicacions, ha estat molt important el temps que s’han dedicat a contestar totes les preguntes i compartir les preocupacions i les opinions que les assistents han volgut fer. Ha estat molt interessant.

S’ha parlat de l’acupuntura com a tècnica que millora l’estat de la persona, o la mejar un determinat tipus d’aliments, o la utilització de medicaments que s’utilitzen en el tractament de la SIDA o, fins i tot, el cas d’un metge suís que diu que pot operar per curar la malaltia. En tots els casos, l’equip mèdic deia que no estava científicament demostrat que cap d’aquests mètodes funcionés, que algunes persones milloraven però que d’altres no.

En sortir, hem quedat de poder fer altres activitats de col·laboració entre l’Associació i l’Hospital que pugui realment ajudar a aquestes persones, majoritàriament dones, que pateixen aquestes malalties.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s