Lisboa

Aquests dies els he passat a Lisboa i, encara que sembli mentida, no he pogut connectar-me perquè m’ha resultat força complicat.

He intentat conèixer una mica una ciutat que trapitjava per primera vegada. Sí, he estat pràcticament a l’altra banda del món i apenes conec el país veí. Només havia estat a casa d’una amiga a Porto i ara a Lisboa.

En principi, mirant el mapa pensava que no seria gens complicat visitar-la, perquè en tot moments pots tenir la referència del Rio Tejo. Però, és clar, per a una persona com jo que el sentit de l’orientació no és precisament la millor virtut i que té de model Barcelona (Mar-Tibidabo-Llobregat-Besòs), Lisboa resulta fàcil però no tant, ja que els carrers van pujant i baixant vagis en la direcció i sentit que vagis; amb la qual cosa, quan et puges a l’autobús o al tramvia, aviat has perdut el Nord.

Res que no es pugui resoldre preguntant a qualsevol vianant, perquè la gent es super amable i està disposada a donar-te explicacions d’on anar i com anar-hi. Una meravella.

El centre de la ciutat està aviat vist si només pretens visitar les quatre coses més anomenades: La Praça de Comèrcio, molt àmplia amb la seva façana al riu i els porxos que l’envolten; el Castelho de Sao Jorge, amb magnífiques vistes i baixant passar per la Sé, que està bé de conèixer però que per a mo no té un encant especial; els miradors i els elevadors, com el de Santa Justa, que permeten superar els desnivells dels carrers i contribueixen a no entendre com és que puges verticalment i acabes en un lloc diferent.

Després agafes el tramvia nº 15 i es pot anar a veure la Torre de Belém, molt curiosa perquè està ficada dins el mar; de camí es pot veure el Monumento dos Descobrimentos i és imprescindible aturar-se i entrar a veure el Monasterio dos Jerónimos, impressionant la construcció, els sostres, l’església i, encara que sigui pagant, val la pena entrar al claustre.

A partir d’aquí ja es pot començar a caminar pels carrers i anar veient els edificis, la gran quantitat d’esglésies, les places, les botigues o bars antincs i els milers de racons que tenen un sabor especial.

Llàstima que la visita a Lisboa l’he fet sota la pluja i el mes de desembre que els dies són molt curts, llavors difícilment pots gaudir de la mateixa manera. Sortosament hi ha molts museus per visitar i, quan el temps no acompanya, també és una bona opció.

Per exemple l’Oceanogràfic que es va construir per a l’Exposició Universal del 1998, de la qual encara en queden pabellons i la magnífica estació de tren-metro-autobús, és un bon lloc per passar-hi una bona estona.Així com per tot aquells carrers tan nous de la ciutat, vora mar.

També val la pena anar al Museu d’Art Modern, que està dins de la Fundació Calouste Gulbenkian, rodejada de jardins molt acollidors. Realment he gaudit molt i potser algun dia escriuré coses sobre les obres d’artistes que no coneixia i que he tingut l’oportunitat de veure i que m’han agradat. La part de la colecció Gulbenkian no és per a mi tant interessant, tot i que la Fundació com a tal sí que té projectes molt engrescadors, relacionats amb la música i infants i joves del barri amb situació de marginalitat.

Hi ha moltes ciutats properes que val la pena visitar i que són de fàcil accés des de Lisboa en tren de rodalies o bé regionals; però això serà un altre dia.

Recomanació final: Aneu-hi en primavera!!!!!!!!!!!!!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s