Acaba el 2010 (I)

Aquests dies a la ràdio, a Catalunya Informació que és la que tinc connectada cada matí, els hi ha donat per fer resums de les coses que han passat aquest 2010 i, en pocs minuts, se m’han posat els pèls de punta per les desgràcies que han explicat.

Al gener va haver el terratrèmol d’Haití, una catàstrofe natural que genera destrucció, mort i sobretot centenars de milers de persones que queden sense res. Com sempre, un dels països més pobres s’enfonsa més en la pobresa i, per acabar-ho d’adobar, a finals d’any l’epidèmia de còlera que fins i tot l’ONU diu que pot durar anys. Plou sobre mullat i encara està molt lluny una reconsrucció de les ciutats.

Al febrer el terratrèmol de Xile que afecta a més de 800 km però que les conseqüències no tenen res a veure amb Haití perquè la gent i les construccions estan molt més preparades. Recodo que quan vaig estar al Perú on a tots els edificis hi ha llocs marcats amb una S, que correspon a les columnes o vigues mestres on t’hi has de posar en cas de sisme. No sabia que el sisme de Xile ha canviat l’eix de la Terra i ara gira més de pressa, segons la NASA.

A l’abril el volcà d’Islàndia, Eyjafjälla, genera un núvol de cendra que provoca un caos aeri i una plataforma petroliera de BP s’ensorra al golf de Mèxic, a prop de les costes dels Estats Units, amb la qual cosa diverses canonades que transportaven petroli es trenquen i vessen milers de litres de cru al mar. Un desastre natural que mesos després ha quedat silenciat però segur que hi ha moltes coses que tard o d’hora es sabran.

La Nit de Sant Joan hi ha la gran desgràcia a Castelldefels quan un tren atropella a més de 20 persones, la majoria gent jove que volia passar la Verbena a la platja, no calen més comentaris.

A l’agost, les grans inundacions al Pakistan que representen una de les crisis humanitàries més greus de la història, amb 20 milions de persones afectades. Però formen part dels països oblidats i l’ajuda internacional ha donat la meitat del què s’estava demanant com a necessari per afrontar tota la problemàtica.

A l’octubre hi ha el rescat del 33 miners de l’accident d’una mina a Xile després d’estar 70 dies atrapats a la mina San José que fa esclatar la manca de seguretat.

Un cúmul de desgràcies, la majoria causades per elements de la natura, però d’altres són accidents molt greus. En tots els casos la pèrdua de vida de molta gent i, el què és més important, les conseqüències que han comportat i que seguiran tenint incidència durant molt de temps.

Realment no si pensar-hi gaire i deprimir-se o mirar endavant i adonar-se de tot el què tenim per gaudir-ne al màxim.

Si hi ha qui té ganes de provar la seva memòria sobre l’actualitat de tot el què ha passat al llarg de l’any, a la pàgina web del 3cat24 hi ha jocs per saber el nivell de coneixement, també les 50 notícies més llegides o el vídeos més vistos.

A veure si abans que acabi l’any escric sobre altres coses més alegres.

2 thoughts on “Acaba el 2010 (I)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s