Joan Esteban

Diumenge 11 de la nit, buscant alguna cosa interessant per veure a la Tele una estona. La 2 de RTVE “Científicos de Frontera” entrevistant al Sr. Joan Esteban, una persona totalment desconeguda per a mi. Tot i que pertany a l’Institut d’Anàlisi Econòmica de la UAB, que està dins del Consejo Superior de Investigación Científica (CSIC).

Com sempre, quan alguna cosa m’interessa, intento buscar de què va,  procuro entendre una mica més i després, al fer l’esforç d’explicar-ho, també m’obligo a simplificar i em queda més a la memòria.

Així que m’he posat a buscar i, vés per on, he trobat una entrevista que li van fer l’any 2004 que explica una part del què també ha desenvolupat en el programa de Televisió. Ell explica la idea de polarització com a concepte diferent a desigualtat.

La desigualtat es pot compensar per transferència, qui té més dóna a qui en té menys i llavors s’iguala; però això no vol dir que no es puguin formar grups, el que dóna i el que reb per exemple, i això genera una identificació al grup al qual es pertany que és antagonista a l’altre, d’aquí sorgeix la polarització.

Evidentment, la majoria de documentació que he pogut trobar sobre aquestes investigacions i aquests conceptes estan en anglès. Per a les persones com jo que no el dominem, i menys en llenguatge científic, hi ha la possibilitat d’utilitzar un traductor al google.

Pel que jo he entès la polarització és la que crea el conflicte perquè mentre hi ha desigualtats hi ha dispersió d’interessos i no es genera tensió. Quan la igualtat acaba formant un grup amb un interès comú sempre hi ha la possibilitat d’entrar en conflicte amb un altre grup.

A la segona meitat del segle XIX la diferència de classes socials és el conflicte. A partir de que canvia la societat i amb l’accés a l’educació, la sanitat, etc. la distància s’ha reduït i automàticament ha baixat el conflicte per diferència econòmica.

Ara s’analitzen unes altres dimensions per veure els indicadors potencials de conflicte. Són les dimensions territorials, ètniques, religioses, … que són molt potents.

Aquí és on intervenen els governs o els partits polítics, quan agafen una d’aquestes idees, que pot ser molt persuassiva i que produeixen conflictes falsament induïts, per grups que volen el poder buscant un element diferenciador.

A partir de totes aquestes coses la meva reflexió va dirigida a dues qüestions que avui en dia no són conflictes però que hi ha qui està fent que ho siguin.

Una és la llengua catalana on PP i Cs estan utilitzant uns arguments que mai no han estat cap problema per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. A cada casa s’ha parlat indistintament una o una altra llengua; a l’escola s’ha fet un procés d’immersió lingüística que ha donat una sola línia educativa, una sola comunitat, un sol poble.

El Tribunal Suprem fa una sentència per la reclamació de 3 famílies, quan a Catalunya hi ha 1.200.000 estudiants. De què estem parlant?. Qui està generant la polarització? Qui està fent d’una sola comunitat dos grups lingüístics diferents? Qui està generant el conflicte?

I l’altra tema és la immigració. Catalunya en els darrers anys ha “absorvit” 1 milió de persones immigrants i s’ha fet sense conflictes greus.  A cada poble, a cada ciutat, a cada escola, a cada barri… poden haver succeït “coses”, fets puntuals d’encaix de convivència de cultures molt diverses que res tenen a veure amb el sotrac que està representant les mocions presentades en algunes ciutats o el contracte d’integració que està proposant el PP.

Com diu el Joan Esteban, aquest és el tret diferenciador que volen alguns partits per obtenir el poder. I on està calant més aquest missatge a Catalunya? curiosament en el barris on hi ha més gent de fora de Catalunya, aquelles persones que han estat immigrants en altres èpoques i que, en cap cas es volen identificar en el grup dels “nous” immigrants.

Sembla que molta gent ja s’ha deixat enganyar i, on no hi havia conflicte, on no hi havia polarització, ha volgut donar suport a qui vol marcar diferències.

Pel que vaig entendre, les úniques forces que tenim per contrarestar aquest engany són la racionalitat i l’ètica, però no sé si en tindrem prou.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s