Acaba el 2010 (II)

L’altre dia escrivia sobre tot el que havia passat al 2010 i només em varen sortir desgràcies, així que avui m’he proposat d’escriure sobre les coses bones que han passat a Sant Joan Despí, que n’hi ha moltes; destacant les que m’afecten a mí com a Regidora perquè al cap i a la fi han estat coses per les quals he lluitat i he aconseguit, també a nivell general coses de la ciutat i, com no, a nivell personal.

Per a mi ha estat un èxit aconseguir per a les Dones de Sant Joan Despí el SIAD (Servei d’Informació i Atenció per a Dones), ha costat molt de temps i moltes converses. Era un dels acords del Pacte de Govern entre el PSC i ICV-EUiA per al mandat 2007-2011; això vol dir que era una de les condicions per les quals formàvem part del govern de la ciutat.

Ha necessitat de moltes negociacions per determinar la ubicació i poder oferir el servei. Ara ja s’ha demostrat que és un espai útil i necessari, perquè al llarg d’aquestat s’han atès a prop de 250 dones per diferents motius; que no ha generat més despeses i, en canvi, s’han pogut sol·licitar subvencions.

Una altra de les activitats importants dins de la Regidoria ha estat l’organització del Premi Delta que, malauradament, no ha tingut tota la repercusió a nivell de ciutat que m’hauria agradat, però sí que ha estat un èxit entre el cercle de persones interessades en la literatura i, a nivell comarcal, la nostra ciutat ha adquirit prestigi.

Un gran esdeveniment d’enguany ha estat l’obertura de l‘Hospital Comarcal Moisés Broggi. Crec que és un fet del que tots els ciutadans i ciutadanes hem de felicitar-nos i reconèixer el benefici que això representa per a la nostra ciutat i que ha estat gràcies a la voluntat de la Generalitat, d’aquest “tripartit” que molta gent ha rebutjat, però que ha fet molt per Sant Joan Despí i per la Comarca del Baix Llobregat.

Perquè un altre dels fets rellevants, impulsat per l’avui deseparegut Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, han estat totes les obres de la Desalinitzadora del Llobregat que està al Prat i que tota la xarxa  que està connectada amb la Torre ATLL que tenim al barri Residencial Sant Joan i totes les altres estacions de distribució. Gràcies a tota aquesta infraestructura en xarxa, l’Àrea Metropolitana de Barcelona mai més no tindrà cap problema d’abastament d’aigua sigui quina sigui la situació pluviomètrica.

A Serveis Socials, amb més de 100 famílies de la nostra ciutat amb problemes econòmics seriosos i, segons les dades dels tercer trimestre d’enguany, amb més de 2.000 persones aturades, de les quals més 700 porten més de 12 mesos a l’atur i prop de 300 ja en porten més de 24. Que tot plegat vol dir que hi ha molta gent que se li està acabant l’atur o bé que ja està sense cobrar cap tipus de prestació i això augmentarà quan es retirin els ajusts complementaris de 400 euros.  Doncs no es pot dir que això siguin bones notícies però, el balanç és positiu pel que fa a l’atenció que s’ha pogut oferir des del Departament, cobrint les necessitats bàsiques de totes aquestes famílies.

Una bona notícia ha estat la celebració del 25è aniversari del Centre Obert de Fusteria. Un espai en el qual molts i moltes joves de la nostra ciutat han trobat el suport cap a una educació i una formació complementària que els ha permès construir el seu projecte de vida a partir d’una atenció diferenciada.

A nivell personal, moltes coses m’han portat satisfacció i m’han ajudat a ser una millor persona; que al cap i a la fi, viure significa avançar per ser millor cada dia, gaudint de les coses que fem i amb qui les compartim.

He estat molt feliç de poder col’laborar en el viatge que vaig fer a Palestina o participant en la cursa contra el càncer de mama. He gaudit molt amb tota la formació que he fet, tan pel que fa a aprendre coses útils per a la meva feina a l’Ajuntament com per augmentar el meu bagatge cultural. Igualment amb tot el què he participat com a ponent o col·laborant amb la Diputació de Barcelona.

M’he entristit amb el tancament de l’Escola Pascual Cañís perquè hi tenia un lligam emocial personal i també amb la mort de Labordeta, com a referent d’una manera de fer política.

He seguit lluitant contra la injustícia que significa que uns quants puguin passar per sobre de la voluntat de molts (10 de juliol)  i perquè el món dels poderosos no trapitgi els drets de la majoria (29 de setembre); és el meu compromís amb les generacions futures, perquè puc dir-li a la meva filla que em van vèncer però no puc dir-li que no vaig lluitar.

Podria dir moltes més coses, però n’he triat unes quantes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s