81 anys!!!!

Avui el meu pare fa 81 anys i he volgut dedicar-li a ell la meva entrada al bloc. He volgut escriure uns quants records que tinc i he fet memòria d’aquells fets o anècdotes que demostren com és ell, com el veig jo i, sobretot, què n’he après d’aquest home que als seus 81 anys té energies i corda per estona.

El meu pare sempre ha estat molt enginyós. La casa on vaig néixer, a Sants, al carrer Vallespir, era un àtic molt petit. Al menjador no hi teníem taula i cadires perquè no hi cabien per a les sis persones que hi vivíem: la mare, el pare, el iaio, la iaia, la meva germana i jo. En una cantonada el meu pare va fer una vitrina triangular, aprofitant el racó, on es guardaven tots el plats i tasses de la vaixella de quan es van casar.

Un armari, on la part de dalt era una porta abatible, ens feia de taula del menjador que obríem i tancàvem a cada àpat, deixant així espai lliure que ens permetia tenir una saleta d’estar perquè cada membre de la família pogués fer la seva, jugar, cosir, rebre les visites, escoltar els serials a la ràdio, o les entremeliadures de “Matilde, Perico i Periquín

Per poder-se fer una idea de com n’era de petit només cal dir que si estàvem a taula i picaven a la porta, ens havíem d’aixecar per fer lloc i poder obrir.

Ha fet sempre tots els possibles per la seva família. L’ofici d’envernissador, aquell que ell sempre diu que no li van preguntar què volia ser però com a mínim li van ensenyar un “ofici brillant”, permetia a la família viure dignament, amb les limitacions de finals dels anys 50 i principis dels 60 on a la majoria de les cases no hi havia ni aigua corrent, ni calefacció, ni gas, ni rentadores, ni frigorífics… i sort de la mare que era una experta en economia domèstica per estirar la setmanada.

Quan teníem 8 i 6 anys, un veí de l’escala va comprar un televisor i la meva germana i jo, totes les tardes, marxàvem a veure els dibuixos animats. Quan arribava el meu pare de treballar no ens trobava a casa i va decidir comprar una televisió, a “plaços”, perquè volia que “les nenes” estiguessin a casa quan ell tornava. Així, un dels primers programes que vaig veure a la tele de casa meva van ser el Jocs Olímpics de Tòquio el 1964.

Clar que, en aquell menjador tan petit, per força algú es quedava d’esquenes a la tele. Ell deia que mirant-nos a la cara ja veia de què anava la pel·lícula i així aprofitava per fer una mica la punyeta que és una de les seves diversions principals: fer la guitza i també dir animalades i fer bromes, encara que de vegades només li facin gràcia a ell; tot i que sempre està disposat a fer gresca, sobretot amb les netes.

Perquè ell ha viscut sempre rodejat i diu que “tot s’ho gasta en dones”: la sogra, la dona, dues filles i dues netes.

Als 40 anys tot el dia repetia que l’havien estafat, que ja havia passat la meitat de la seva vida i que no havia pogut fer res del què ell volia, només treballar i treballar. Sortosament, a partir dels 40 anys n’ha fet moltes de coses: aprendre a conduir, establir-se pel seu compte, viatjar…, mai no s’ha rendit.

I aquesta és una de les coses que admiro d’ell. És que sempre ha estat inquiet i ha volgut saber-ne més. Gràcies a això va comprar els 259 fascicles de  MONITOR, Enciclopedia Salvat para todos, que després va fer enquadernar en 12 tomos i que he utilitzat tota la meva vida pels meus estudis de batxillerat i la meva carrera de mestra, fins a l’arribada d’internet. Encara ara està per casa i he trobat que la segueixen venent de segona mà.

Aquesta inquietud ha fet que sempre s’hagi interessat per moltes coses, sobretot la història o la pintura; fins i tot va començar a apredre esperanto i ara, està aprenent a fer anar l’ordinador, barallant-se amb els programes que no fan el què ell voldria; buscant els arxius que se li amaguen i es perden i després apareixen on ell no els ha guardat; enviant uns missatges que no sap si arribaran mai i, sobretot, atret i embadalit en aquesta finestra que li dóna la possibilitat de veure i conèixer moltes coses.

És un artista, cada dia els seus dibuixos o les seves pintures em sorprenen i l’admiro per ser capaç de fer coses tan diferents, treballant totes les tècniques i tots els estils; fent quadres d’un pam o de 2 metres. Tenint en compte que, excepte alguns anys que ha anat al Taller Municipal de Pintura de l’Hospitalet, ell ha estat totalment autodidacta, la qual cosa té molt de valor i és per a mi un model.

Podria estar tota la nit escrivint coses sobre el meu pare i els moments importants que han significat molt per a mi, però em penso que serà quan en faci 82.

One thought on “81 anys!!!!

  1. Quina gran persona és l’avi!!! un exemple i la persna que més admiro!!! per la seva creativitat, ilusió i energia! la seva passió per aprendre, no té por de reptes i mai en té prou!
    m’encanta sentir-lo parlar, més d’un i de dos amb les seves carreres i doctrats voldrien tenir la cultura i la saviesa que té el MEU AVI!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s