Valors clau (II)

Acabava la primera part de la ressenya de la conferència de l’Albert Serra amb la pregunta de com afronten els ajuntaments el fet de mantenir els serveis a la ciutadania sense finançament.

El ponent donava la xifra de que un 30 % de la despesa que gasten els ajuntaments és per donar uns serveis que no tenen caràcter obligatori i, per tant, no tenen assignat un finançament. A partir d’aquí o s’augmenten els impostos o es fa necessari un copagament.

El sistema més equilibrat i eficient és el Transport Públic, que una part del cost és assumida per les persones usuàries i aquest copagament està distribuït de tal manera que qui més l’utilitza, té la possibilitat d’un bitllet més econòmic. Així el bitllet d’un sol viatge és molt més car que el bitllet de la T-50 ó la T-mes.

Però què passa amb els serveis socials i quina és la percepció de la ciutadania? Fins ara hi havia un situació d’exclusió crònica, una tipologia concreta de persones usuàries; ara ja no és així, hi ha situacions de necessitats puntuals que no generen un alt risc d’exclusió.

Hi ha també una diferència sistèmica respecte de Sanitat, d’Educació, de Seguretat.., perquè no hi ha una correlació amb les circumstàncies vitals, està més relacionat a moments puntuals. Per exemple, per gestionar el Sistema Educatiu, qualsevol intervenció amb infants de 10 anys està controlada perquè tots estan escolaritzats en escoles de primària i fent el mateix curs. En canvi, qualsevol intervenció de Serveis Socials és “original” estem gestionant casos únics; cada família, cada individu es troba en una situació temporal i espaial diferent.

Davant de tota aquesta especificitat i de la situació de tots els serveis que s’ofereixen des dels ajuntaments cal tenir en compte que per tal que la feina sigui productiva, la relació cost i resultat ha de ser equilibrada i el tipus de servei ha de donar resposta real a les necessitats i acomplir els objectius marcats.

Per tant, la cartera de serveis no pot ser tan àmplia, caldrà cercar què és rellevant i què complementari; què s’ha de prioritzar i que reduir. Generant alguns serveis estrella d’alta cobertura i en aquests moments un d’aquests serveis haurien de ser les Polítiques d’Habitatge Social, ja que la pèrdua de l’habitatge és el gran risc d’exclusió.

Aquest segon apartat de la seva exposició, l’Albert Serra el va conclure dient que s’hauria de gestionar tècniques de copagament que s’apliquessin als serveis de totes les àrees de l’ajuntament per tal que els ingressos obtinguts poguessin revertir en els Serveis Socials.

Seguint en aquesta línia, des d’ICV-EUiA pensem que a nivell municipal caldrà fer aquesta priorització dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Entenem que hi ha tres potes bàsiques: oferir formació a les persones que estan a l’atur i necessiten reciclar-se per poder accedir a nous llocs de treball;  generar ocupació a través d’estratégies diverses per donar resposta a col·lectius diferents, com són joves, dones, majors de 50 anys, que tenen especials dificultats d’ocupabilitat;  mantenir la cohesió social mitjançant els ajuts individuals i les accions comunitàries, evitant les situacions de risc de qualsevol tipus d’exlusió.

Per això, a menys de 100 dies de les eleccions municipals, les propostes que es donin a la ciutadania no podran ser de Poliesportius, Centres Cívics o Biblioteques. L’era de la pedra s’ha acabat, ara els serveis a persones són uns altres perquè les necessitats també ho són.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s