Jesús Benedí

Divendres al vespre l’Associació de Veïns i Veïnes El Pi va organitzar un acte públic d’agraïment al Jesús Benedí i jo avui volia sumar-me a aquesta iniciativa des del meu espai personal.

Estic segura que generacions senceres de gent de Sant Joan, especialment del Barri Centre, coneixen al Benedí, i no tan sols el coneixen sinó que, d’una manera o altra, han tingut algun tipus de relació. Ja sigui a l’AMPA del Pau Casals, amb els grups d’escacs, les persones afeccionades al ciclisme o la gent del Casal de Can Maluquer.

Gent de totes les edats que han participat en activitats on el Jesús Benedí hi havia tingut alguna cosa a veure en la seva organització. Qui no el recorda en el seu Land Rover?

Jo ja el tenia vist en la seva època del Pau Casals perquè la meva filla hi va anar de petita. Després vaig coincidir amb ell amb alguna activitat a l’institut Ferrer i Guàrdia.

Posteriorment, relacionat amb la meva tasca de Regidora també hem coincidit moltes vegades, com a responsable del Casal de Gent Gran en l’organització de l’activitat de petanca per a Dones del 8 de març, com a col·laborador amb el bàsquet en els partits de les noies, formant part de l’Associació El PI i tantes coses més.

D’algunes de les paraules que es van dir en l’acte d’homenatge destacaria el fet que ha estat una persona “generosa del seu temps“. En aquest món modern en el qual vivim a un ritme trepidant i on el temps és una riquesa que no es pot comprar a cap preu, el Benedí ha dedicat molt de temps de la seva vida personal a la ciutat. A l’esport, a la cultura, a la implicació social del moviment veïnal i al compromís polític, a la gent jove i a la gent gran; en definitiva, a tots els àmbits i a tothom.

Crec que, quan l’altra dia es varen donar les medalles d’or de la ciutat, el Jesús Benedí també hi hauria d’haver estat. És el que jo vaig dir el dia del Ple Municipal quan es va aprovar la concessió de les medalles que “quan es nomenen a unes persones sempre hi ha el perill de que te’n deixes unes altres que també s’ho mereixen” i penso que aquest ha estat un dels casos, com d’altres que de ben segur tenim al cap.

Potser una proposta podria ser que les medalles de la ciutat es concedissin a través no de la proposta de l’alcalde només, sinó de la ciutadania. Que la participació de la gent donés el reconeixement a aquells homes i dones que senten com a protagonistes de la ciutat.

Jesús espero seguir trobant-te moltes vegades amb la teva bicicleta, pel Passeig del Canal, amb la mutxilla a l’esquena plena dels cartells que vas enganxant del Bàsquet.

Felicitats i MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s