Jornada d’Infància i Adolescència

Aquest divendres, a instàncies de la Federació de Municipis de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, s’ha realitzat una jornada sobre l”Impacte de la nova llei d’infància i responsabilitat del món local”.

M’han demanat de participar en una de les taules per parlar sobre les implicacions que l’aplicació de la LLei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència (LDOIA), aprovada el passat maig de 2010, està tenint en el Departament d’Acció Social dels ajuntaments.

En la meva intervenció he volgut destacar alguns dels aspectes que té la llei com a diferència respecte de les lleis d’infància anteriors.

En primer lloc, el fet que la LDOIA genera un canvi de paradigma ja que l’infant o l’adolescent deixa de ser objecte de protecció per passar a ser subjecte de dret; ja que la llei recull un conceptes clau com són la prevenció , la promoció, l’atenció, la participació i la protecció. Cadascun d’aquests conceptes van lligats a intervencions per part de les administracions públiques.

També destacar que s’aborda per primera vegada l’impacte de gènere amb aspectes com els abusos sexuals, el dret de les noies menors a decidir sobre llur maternitat o la prevenció especiífica de la mutilació genital femenina.

El tractament que es fa sobre la lluita del maltractament infantil a un nivell similar al de la violència masclista, tan pel fet de l’elaboració de protocols com a una visió molt important pel que fa al paper dels mitjans de comunicació respecte de com s’ofereixen les informacions.

Un altre aspecte diferencial és la importància que es dóna a que l’infant o jove pugui romandre amb la seva família amb una intervenció socio-educativa important, promocionant igualment diferents formes d’acolliments familiars o professionalitzats per tal de cercar una millor alternativa als centres d’acollida. A més, es generen una sèrie d’accions que faciliten les preadopcions ja que prevaleix l’interès de l’infant o adolescent per sobre de l’interès dels progenitors,

Aquest canvi de paradigma genera necessàriament un seguit de noves responsabilitat:

La coordinació que ja s’està duent a terme entre els diferents agents que intervenen amb infants i adolescents ara haurà de ser més sistemàtica i, a l’hora de planificar polítiques públiques dirigides a menors, no s’haurà de pensar només en aquells que estan en situació de risc, sinó que caldrà abordar accions dirigides a tota la població.

És imprescindible que tots els sectors professionals coneguin la Llei per tal de poder intervenir per actuar des de la prevenció. Sovint, unificant criteris, fent formació i treballant en xarxa.

En l’anàlisi que fan les educadores i l’educador de Sant Joan Despí sobre quines preocupacions genera la implantació de la LDOIA, transmeten que serà difícil determinar i valorar quines situacions són de RISC, llavors la intervenció depèn dels Equips de Serveis Socials Bàsics, i quines situacions són de DESEMPARAMENT, que corresponen a un treball de l’EAIA, equip especialitzat d’Infància i la DGAIA, que depèn directament de la Generalitat.

Diuen que han apreciat un augment de demandes d’informe de valoració de casos, encomenats o bé per la DGAIA o, directament, des de justícia ja sigui per la fiscalia o un/a jutge/sa. En aquest darrer cas, les exploracions que es demanen són molt eshaustives i, malgrat l’informe acabi sent negatiu pel que fa a la detecció d’una situació de risc, l’expedient no pot quedar tancat perquè es demana seguiment per poder presentar un nou informe en un plaç de temps, generalment 6 mesos. Això comporta un augment en el volum de feina

Per acabar la meva intervenció, he volgut transmetre les meves inquietuds des de la responsabilitat política d’un ajuntament i també fer propostes d’allò que haurem d’anar treballant cara al futur.

D’una banda, el fet que, llegint la Llei, està plena de referències a les coses que han de dur a terme les administracions públiques, sense especificar clarament si és ens locals o bé Generalitat i això, tenint en compte que els ajuntaments som la porta més propera, sabem que serem qui haurem de donar resposta a moltes de les actuacions que la LDOIA determina, però  que no ve acompanyada d’una memòria econòmica que garanteixi a les administracions locals els recursos necessaris per dur-les a terme.

Caldrà que els i les professionals puguin tenir formació complementària en aquells aspectes que hauran d’abordar. Per exemple, a la nostra ciutat ja estem fent formació sobre maltractaments.

De la mateixa manera que quan es va aplicar la Llei de l’Autonomia Personal i la Dependència, els Equips de Serveis Socials Bàsics es van haver d’incrementar i reorganitzar tasques; en l’aplicació d’aquesta llei també es farà necessari revisar ràtios si ha d’haver professional de referència per a cada cas.

Igualment, en el cas de situacions greus, si es manté l’infant o l’adolescent en la família, serà imprescindible tasques d’orientació, de seguiment, de supervisió,… que potser haurà de dur-se a terme per professionals diversos.

Hi va haver moltes altres ponències interessants i, al final, la intervenció del Jaume Funes va posar la nota de “desequilibri” en el sentit de qüestionament de molts elements de la llei i que obliga a reflexionar i a posar en dubte alguns aspectes. Des d’aqui donar-li les gràcies per donar-nos el toc d’atenció necessari per millorar els aspectes que calguin.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s