La sisena hora

Quan l’Ernest Maragall va implantar la sisena hora a les escoles públiques ( i dic Ernest Maragall perquè sincerament penso que va ser una cosa que es va treure de la màniga i no sé amb qui més del govern ho va parlar), jo no hi vaig estar gaire d’acord.

Tenia els meus dubtes de què fer anar a les criatures més hores a l’escola fos la solució al “fracàs escolar”. Penso que s’havia plantejat molt malament, sense cap tipus de consens; no s’havia treballat amb la comunitat educativa i, un fet molt important és que es va veure clarament una manca de previsió, tan pel que fa al nombre de professionals que es necessitaria contractar com a la despesa econòmica que això representaria.

No creia en la sisena hora perquè penso que hi ha moltes altres estratègies per abordar el “fracàs escolar”: Revisió de metodologies, reducció de ràtios, professorat de suport, atenció social d’infància en risc, aules de suport àrees instrumentals…

Ara, després d’aquests anys d’implementació, jo no he pogut parlar amb la gent per tenir una valoració; així que no diré que ha estat la solució o que no ho ha estat. Però penso que tampoc s’ha fet una anàlisi de resultats com per afirmar que és una adequada actuació o que no ho és, ni a favor ni en contra.

La Sra. Rigau ara pretén eliminar aquesta sisena hora dient que no està resolent la situació i que només algunes escoles, en llocs concrets i amb necessitats concretes, tindran la sisena hora.

Jo considero que és il·legal per discriminatori. Una manera de “marcar” una escola i totes les criatures que hi van. Una manera de que les famílies no hi vulguin anar perquè ja saben que si una escola té sisena hora vol dir que està considerada especial, conflictiva, de baixos resultats…

Realment, el que es veu en aquesta proposta no és només el fet de reduir despeses i seguir retallant en els drets dels serveis públics; sinó, el què és més perillós, es veu la ideologia. La ideologia de CiU, de la que no desitja igualtat de drets per a totes les persones independentment de la seva procedència o nivell econòmic, de la que no vol la mateixa educació per a tothom, de la que vol privilegis. En definitiva, la ideologia d’uns partits: Convergència i Unió, que són la dreta catalana al servei dels poderosos, igual que pot ser el PP a la resta d’Espanya, l’única diferència és que ens parla en català, però els Bancs, Ferrovial, les Mútues i els Consorcirs són els seus interessos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s