CiU, el govern dels horrors

Cada dia els consellers i conselleres del govern de la Generalitat ens regalen alguna gran notícia.

Des que el Sr. Mas va parlar del govern dels millors n’han fet de l’alçada d’un campanar i per això jo crec que ja se’ls hi pot dir el govern dels horrors

Des del principi, el Sr. Puig, Conseller d’Interior, ja ens va obsequiar amb l’eliminació del Programa contra la Violència de Gènere i el festival d’anar canviar la velocitat a uns quants trams de les autopistes i autovies.

La Sra. Rigau, Consellera d’Ensenyament, que no d’Educació perquè d’això no n’és responsable l’administració, ens ha anat regalant més d’una perla amb les retallades de la contractació de mestres, de la no convocatòria de places, de la manca de substitucions, de la supressió del programa d’ordinadors a les aules, … i, darrerament, de la supressió de la sisena hora a uns centres sí i a d’altres no.

No cal nomenar al Sr. Boi, Conseller de Salut, que cada dia ens manté espectants amb quin serà el proper hospital afectat per tancament de llits, supressió de personal, anul·lació d’operacions, clausura de plantes senceres, etc.

I avui, per no perdre el costum, també hem tingut un altre regal del Sr. Mas Culell, Conseller d’Economia, que ja ens va obsequiar amb la supressió de l’impost de successions i que avui diu que rebaixarà l’IRPF de les persones que cobren 120.000 euros l’any o més. La raó és que empresaris i alts directius, que són la gent que cobra uns 9.000 euros mensuals o més, com a Catalunya han de pagar més impostos, s’empadronen a Madrid i en paguen menys.

Fent números, una persona que guanya 120.000 euros l’any, si ha de pagar uns 2,5 punts més de l’IRPF, significa que paga 3.000 euros més de renda. El nombre de persones que està en aquestes condicions a Catalunya són unes 50.000; amb la qual cosa, la Generalitat deixaria d’ingressar 150 milions d’euros, pel cap baix, import suficient per donar servei als 7 milions de catalans i catalanes que necesiten una sanitat i una educació pública.

I aquests empresaris catalans són els patriotes, els qui estimen el nostra país? que no inverteixen suficient i a més prefereixen pagar els seus impostos a fora? Per beneficiar-los amb ells hem de renunciar als serveis públics de qualitat, als drets socials? Per mi es poden quedar allà on vulguin.

Pobres de nosaltres si un dia arribés la independència de Catalunya i aquests fossin els empresaries i dirigents de les grans empreses catalanes!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s