Comunitat Islàmica

Avui, la Comunitat Islàmica de Sant Joan Despí han fet Jornada de Portes Obertes. És la quarta vegada que ho fan i és un dia que obren la seva mesquita, un local que tenen a Les Planes, perquè tothom hi pugui anar.

Jo hi he estat tots els anys com una veïna més. Altres anys hi ha hagut més gent no musulmana del barri i d’entitats, però les dates són una mica complicades i molta gent està de vacances.

Com sempre, el Sr. Taufik (no sé si s’escriu així), ha fet una conferència. Enguany ens parlava del paper de les mesquites a la societat, un paper que va més enllà que el fet de ser el lloc d’oració i ha aprofitat per explicar una mica de la història de Mahoma.

Sempre resulta interessant perquè les seves explicacions van acompanyades d’exemples, per tant acaba sent com una mena de conte, amb “moraleja”.

La mesquita tal i com la va concebre Mahoma és un lloc on hi té capiguda tota persona que es troba en situació de penúria; un lloc on dormir el viatger, on menjar el pobre, on acollir a qui ho necessita. També la mesquita s’utilitzava com hospital, on cop lloc de reunió per fer una festa. A la mesquita es rebia a les personalitats estrangeres que arribaven a la ciutat, per retre-li honors o bé per realitzar debats.

Un paper molt important és l’educació, no només de l’Alcorà, sinó també com escola i fins i tot com a Universitat. I aquí ens ha explicat la història de la Mesquita Karaouine de Fes, fundada per una dona, Fátima Al-Fihri,  l’any 859  i que està considerada com la institució educativa més antiga del món.

També ens ha parlat d’una altra dona que feia de metgesa en una Jaima al costat d’una mesquita, però no he estat capaç d’entendre bé el nom per poder-la cercar.

La “moraleja” que ell volia transmetre és que una mesquita forma part dels equipaments i del patrimoni d’una ciutat i que ha de ser utilitzada pel teixit social, de manera que això també significarà una normalització per part de la ciutadania que no es musulmana.

El President de la Comunitat Islàmica de Sant Joan Despí, Sr. Mohammed Akortal ens ha ensenyat diferents fotografies de Fes, de Casablanca, de Tànger i d’altres ciutats del Marroc, on hi ha esglésies cristianes, sinagogues i mesquites a poc carrers de distància una de les altres; mostrant una normalitat i una convivència que les persones musulmanes voldrien trobar a la nostra ciutat i, en general, a Catalunya i a Espanya.

Després de les intervencions, com és habitual, hem pogut prendre el te i menjar les pastes tan bones i fantàstiques que preparen. Fins i tot li he fet una fotografia a la que m’he menjat perquè valia la pena tenir un record de l’obra d’art, a part del bon sabor. Per a qui li agradin els festucs (pistachos), si vol, ja demanaré la recepta.

Felicitats a la Comunitat per la feina que fan i, lògicament, jo sempre trobo a faltar les dones en aquestes celebracions. Les úniques dones que estàvem no som de la comunitat musulmana i això no deixa de sorpredre’m perquè s’ha parlat al llarg de les intervencions de l’important paper de les dones, amb respecte i amb admiració, però en canvi les dones no hi eren.

Puc entendre i acceptar perfectament els seus costums, només faltaria, però em costa comprendre per què avui que havia uns 40 homes asseguts escoltant la conferència, no podia haver entremig d’aquelles cadires les seves dones o les seves filles? Quina és la raó? Què té de dolent?. Espero i confio en què o jo ho arribi a entendre o ells acceptin aquest fet amb normalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s