Sense escriure

Tres dies sense escriure al bloc tot i que tenia moltes ganes de fer-ho i moltes coses a dir, però el dia només té 24 hores i les energies també tenen un límit i és impossible escriure a última hora de la nit quan ja no pots més.

Tenia ganes d’escriure perquè aquesta és l’entrada número 300, poca broma. Sembla mentida però poc a poc vas escrivint, et vas animant, els dies va passant i quan hi penses, ja has escrit 300 pàgines. Estic molt contenta perquè a més d’escriure-les per a mi, pel gust d’escriure, també la gent s’ha anat afegint i m’ha anat seguit en aquesta aventura. Ara són més de 1.600 les vegades que alguna persona ha llegit el bloc, en un any i una mica més. Gràcies i espero seguir comptant amb vosaltres.

I deia que tenia coses a explicar perquè dimecres vaig participar en la Roda Premsa que va fer el Ricard Gomà a la Seu d’ICV al Passatge del Rellotge de Barceloana. Vàrem anar caps de llista de les poblacions de l’Àrea Metropolitana ja que s’explicava la situació dels problemes de mobilitat que cal resoldre no només dins de Barcelona sinó entenet tota l’Àrea Metropolitana com una unitat. Va fer diferents propostes, entre elles les que afecten a la nostra ciutat: El carril bus VAO (per autobusos i Vehicles d’Alta Ocupació -dues persones o més-) que es proposa a la B-23 des de Molins de Rei fins l’entrada a Barcelona, la connexió del Trambaix amb el Trambesós per la Diagonal, l’allargament de la L3 del metro i del Trambaix, etc.

Dijous al matí varen venir una representació de la Coordinadora de les entitats de Dones de Terrassa a conèixer la nostra ciutat. Les vàrem rebre a l’estació per portar-les a fer l’Itinerari Jujol, per acabar a les golfes de Can Negre, refent-nos de la passejada amb uns refrescos i uns crusanets, per intercanviar els objectius i les activitats que estan realitzant tan les entitats de Sant Joan Despí com les de Terrassa. Vàrem poder comprovar les diferències que hi ha entre una ciutat amb 32.000 habitants i una altra amb més de 200.000; però també vàrem trobar els punts en comú. Una jornada molt interessant.

A les 7 de la tarda, com cada últim dijous de mes, tenim la trobada de Dones amb Iniciativa, LES DONES AVUI PARLEM DE… amb el tema de les retallades de CiU i com afecten especialment les dones: Retalls de llocs de treball de Sanitat i d’Educació que especialment són de dones perquè són sectors molt feminitzats (infermeres i mestres).

Si a Sanitat s’allarguen les llistes d’espera d’operacions no urgents, com per exemple les catarates; es disminueix el tractament de cures paliatives en malalties terminals; es fan operacions a nivell ambulatori, sense hospitalització; es redueix l’estada als hospitals socio-sanitaris, etc. Tot això implica que les persones, sobretot gent gran, necessitaran més suport familiar per tal d’afrontar la seva situació de pitjor qualitat de vida i més dependència, amb la qual cosa seran les dones sobre les que recaigui especialment la cura d’aquestes persones.

Després vàrem estar parlant de moltes altres coses, com sempre, que iniciem un tema però en sorgeixen molts altres.

Finalment, avui divendres, una mica d’oci amb el concert de MANEL. A mí m’ha agradat perquè les lletres m’agraden i em sembla que ha sonat bastant bé, però la posta en escena és una mica-bastant sosa; el cantant és una mica “pallissa”.

No acabo d’entendre massa per què els hi agrada a la gent jove i per què cantant en català tenen tant d’èxit fora de Catalunya, si la música i els ritmes no són res de l’altre món i el més important són les lletres i la gent de fora no les entén.

Per a mi és un misteri. Però m’ho he passat força bé. A la fi ha valgut la pena.

Queda per endavant un cap de setmana ple d’actes de campanya i, sobretot, la manifestació de l’1 de maig

2 thoughts on “Sense escriure

  1. Jordi Moreno ha dit:

    hola, leyendo este artículo que ha publicado me ha sorprendido el último comentario que escribe sobre el grupo Manel, no voy a cuestionar sobre si le gusto o no, voy a cuestionar las observaciones que usted hace sobre su éxito tanto entre la gente joven como fuera de catalunya. en primer lugar le dire que soy un chaval de 21 años de Sant Joan Despí, que asistió al concierto sin haber escuchado al grupo nunca y salí impresionado. Como usted misma reconoce en este artículo, cierto es que las letras de este grupo es lo mas importante y aun asi supongo que la gente joven sabemos apreciar la calidad y la sensibilidad de dichas letras igual que una persona de mediana edad, ya que nuestros gustos musicales no se reducen al reggaeton y al flamenco industrial.
    Pasando al siguiente tema, no entiendo como duda del éxito del grupo fuera de Cataluña poniendo como excusa el idioma en el que cantan y en el entendimiento de esa lengua, ya que de igual forma se podria preguntar, por ejemplo, porque los Beatles tuvieron éxito en este país, ya que en los años sesenta el nivel de inglés era practicamente nulo y la gente no entendia el significado de sus letras. Artistas reconocidos nacionalmente como Serrat, Lluis Llach y Raimon, tienen canciones en lengua catalana consideradas himnos en España como “paraules d’amor”, “l’estaca” y “al vent”, escuchadas, cantadas y entendidas por personas que no saben hablar el catalán, por lo que deduzco que quien tiene quiere entender entiende o busca entender.
    para acabar, otra cosa que me sorprende es que una persona como usted, de izquierdas, progresista y catalana, se pregunte ese tipo de cosas. Adios.

    • Hola Jordi,
      En primer lugar, gracias por tu aportación que me gustaria poder responder.
      No sé si opinar sobre música tiene algo que ver con ser de izquierdas, progresista y catalana, porque considero que los gustos musicales no tienen relación con la ideologia política, a no ser que estemos hablando de grupos o de cantantes implicados con movimientos políticos.
      Yo, antes de ir al concierto, me compre el CD para escuchar las canciones y aprendérmelas, porque así es como me gusta ir a un concierto, pudiendo “saborear” las canciones que ya conozco.
      En mi comentario no pretendía decir que a la gente joven solamente le gusta el reggaeton o el flamenco industrial però sí és cierto que me refería a que me sorprendía el éxito entre la gente joven. Siento haver generalizado porque tienes toda la razón, mucha gente joven sabe apreciar la calidad y la senbilidad de las letras, así que te pido disculpas por no tenerlo en cuenta.
      Por otro lado, comparar la música de Manel con los Beatles o la letra de sus canciones con las de Serrat, LLach o Raimon, me parece muy “agosarat”. No sé si Manel seguirà teniendo èxito dentro de 40 años, ojalá!
      Por mi edad sé lo que estos cantautores significaron con sus canciones en una època de nuestro país, el simbolismo iba mucho más allà de la lengua y el “anticatalanismo” imperante en estos momentos, no tiene nada que ver com la situación de entonces.
      De todas maneras creo que estamos de acuerdo en algo. Yo lo decía al final de mi comentario “Ha valgut la pena”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s