Cuba per carretera

Quan vàrem decidir llogar un cotxe per recórrer tota Cuba moltes veus ens van avisar de les dificultats:Les carreteres estan molt malament, no hi ha indicacions i us perdreu, no trobareu benzina i és millor que llogueu algú que condueixi i us assegureu, sempre heu de tenir el cotxe vigilat perquè us poden robar les rodes o desmontar-lo, punxareu moltes vegades i, sobretot, no conduiu de nit.

Per contra, la noia de l’agència aquí a Barcelona on vàrem llogar-lo ens va dir que no tindríem cap problema i així ha estat. No hem tingut problema en trobar benzina a tots el pobles grans i petits i no hem punxat cap roda.

Nosaltres volíem un cotxe de gama mitjana i l’única condició que va posar l’altra companya que conduïa era que no fos automàtic, que a mí ja m’estava bé perquè jo mai n’he conduït cap. Així que a Santiago, quan ens volien donar un cotxe automàtic no complia els requisits acordats a Barcelona i ens van llogar un carro de gama alta, molt més gran, amb marxes, al preu del mitjà.

Inconvenients del cotxe: La porta de la conducció no tancava des de fora, per tant havíem de tancar des de l’altra banda. Les finestres del darrere no es podien baicar, sort de l’aire condicionat. Per darrere penjaven un cables que vàrem enganxar amb un esparadrap. La roda dreta del darrere no tenia suspensió i picava a tots els forats. Una peça de protecció del davant va acabar lligada amb un cordill per no perdre-la. Els llimpiaparabrises no llimpiaven. A mig camú el comptaquilòmetres va deixar de marcar.A part d’això, vàrem assegurar-nos que la roda de recanvi estigués bé i la resta tot funcionava perfectament bé.

Així que, amb el nostre “tanque”, vam recórrer l’illa de Cuba d’Est a Oest i de Sud a Nord travessant carreteres, camins i autopistes  de tota mena.

Una de les carreteres més boniques és  La Farola, camí de Guantánamo a Baracoa, que té moltes corbes; tantes que el volant l’has d’estar girant a dreta i esquerra constantment. Però també em va agradar molt el paisatge de la carretera que va de Pinar del Río a Viñales i totes les valls que envolten la ciutat amb els “mogotes”, grans moles de roques amb une formes característique i úniques al món.

A més de les carreteres que porten als Cayos i que van a les platges perquè vas veient els colors de l’aigua del mar, a banda i banda de la carretera, i és impressionant; potser una de les més maques és la que va des de Playa Girón a Playa Larga, vorejant Bahía Cochinos.

Clar que també hem patit carreteres en molt mal estat; la pitjor de totes, amb diferència, és la que va de Baracoa a Moa, quasi 40 km de forats rodejats de trossos d’asfalt.

Hem seguit el consell de no conduir de nit; sobretot perquè, a més de que no hi ha ni una llum, per qualsevol carretera -autopista inclosa- et pots trobar tots els mitjans de transport possibles: un ruquet arrossegant un carret, un camió ple de gent que s’atura a qualsevol lloc, un bicitaxi, una cibicleta amb més d’una persona, una moto sola o amb sidecar, un tractor .. i tot això fa que constantment hagis de frenar, adelantar, esperar, reincorporat-te, parar… En definitiva, un trajecte que es podria fer amb mitja hora es pot convertir en una hora  mitja.

Un altre problema són les indicacions que al principi costen d’interpretar, tan pel que fa als cartells i senyals de trànsit com a les que ens donava la gent. Ara, un cop és possible fer la interpretació correcta dels sinòmins, en una llengua tan rica com és el castellà, afegint la mentalitat cubana i no la deducció europea, llavors no hi ha cap problema.

Així, si bé en un principi se’ns feia difícil “arribar al entroque, virar para brincar la linia y seguir derecho en la otra cuadra” al llarg dels dies tot va ser bufar i ampolles. A més,només és qüestió de preguntar una i una altra vegada i la gent t’ajuda i finalment ho trobes tot.

Només un parell de cops hem hagut de donar la volta en una carretera; potser dues o tres vegades ens hem posat en contra direcció, els primers dies a les entrades i sortides de les ciutats, i només un cop ens va enganyar la policia fent un gir en un lloc que no podíem, que ja sabíem que no podíem, però en nostre encant ens va salvar de la multa.

Així que si voleu anar a Cuba en cotxe cap problema. Només tenir en compte que les carreteres milloren d’Est a Oest, amb la qual cosa al principi amb el mateix temps fas menys quilòmetres i després, un cop has passat la zona centre, cap a l’oest, fas molta més via perquè les carreteres són millors i, a més, ja tens pràctica. Això cal valorar-ho quan comptes els dies que estaràs i les ciutats que vols visitar.

 

 

 

One thought on “Cuba per carretera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s