La Consti

Quan l’any 1978 es va fer la Constitución Española es va aconseguir un consens i uns acords que per a molta gent són importants. En aquell moment, que personatges com en Fraga Iribarne d’Alianza Popular, procedent de l’època franquista i Solé Tura del Partit Comunista d’España o en Roca Junyent de CiU arribessin a poder seure a la mateixa taula i redactessin un text consensuat, va ser un gran èxit.

Naturalment, la Constitució no va contentar a tothom, però va permetre la transició a una democràcia.

Trenta-tres anys després a molta gent se’ns havia quedat curta, sobretot en l’avenç cap a un Estat federalista que permetés millorar la situació de Catalunya respecte d’Espanya a nivell d’autogovern i, sobretot de finançament.

En aquests 33 anys s’han fet alguns intents per fer-ne modificacions, però la veritat és que mai ha hagut la més mínima intenció de fer-ho per part dels partits majoritaris; de fet, donava la impressió que la “Carta Magna” era poc més que sagrada i que qualsevol canvi requeria una gran elaboració, un estudi rigorós, molt de temps i un gran consens.

Vet aquí que arriba la crisi i “els mercats” després d’haver-nos obligat a patir reformes laborals, baixades de sou, augment de l’edat de jubilació, congelació de pensions, etc. ara va i ens obliguen a modificar la Constitució i en quatres dies, sense comptar amb ningú, es posen d’acord PSOE i PP i canvien la Constitució per la Consti, que és com l’he batejada jo perquè considero que està feta per uns quants i no per tothom.

És la demostració que volen convertir aquest país en un bipartidisme, sense tenir en compte qualsevol altra opci; però el Sr. Llamazares ens va fer adonar de la importància de cada escó del Congrés, de que cada diputat o diputada pot fer una gran feina ( a veure si això dóna raons suficients a la gent per anar a votar el proper 20N)

Ni el Chàvez s’atreveix a canviar la Constitució sense un referèndum, però aquí sí, i sense la més mínima vergonya; com diu Llamazares: “con agosticidad i alevosía”. Puc entendre perfectament als diputats i diputades que van abandonar l’hemicicle al moment de la votació, jo hauria fet el mateix. El que ja no entenc és com el PSC segueix defensant el què defensa, navegant entre dues aigües; o més ben dit, fent aigües.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s