Curs de lectures (I)

Aquest divendres he anat a la primera sessió del curs de lecturesde Teoria Política Feminista; un curs que organitza l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) amb la Diputació de Barcelona.

Un divendres al mes ens trobarem a La Cuina de l’espai Francesca Bonnemaison per debatre sobre escrits d’homes i dones de diferents èpoques que tenen relació als temes i a les idees respecte del gènere i el feminisme.

L’autor que hem treballat aquest mes ha estat en François Poulain de la Barre i hem llegit la Segona Conversa de l’obra “De la educación de las Damas para la formación del espíritu en las ciencias y en las costumbres” guiades en el debat per l’Amalia González.

Va començar fent una ressnya de l’autor i de les obres que va escriure al segle XVII; escrivint sobre feminisme molt abans que existís aquest terme.

Per les que com jo no tenim uns coneixements filosòfics i històrics suficients per emmarcar l’època i el pensament imperant, va anar molt bé que la ponent fes una síntesi dels models i poder així apreciar la importància de les idees defensades per François Poulain.

-Model medieval amb Aristòtil que defensa que només hi ha un sexe, l’home com a ésser perfecte. En el procés de reproducció es genera un metabolisme que és com una cocció i l’home, de sang més calenta, és el que ha cuit més. La dona, en canvi, té la sang més freda perquè no ha s’ha cuit tant i llavors no ha arribat a ser home, s’ha quedat en camí. Per això una dona es pot convertir en home però mai a la inversa.

– Model cosmològic amb Pitàgores on s’accepta l’existència de dos sexes com a una dualitat més de les que hi ha al cosmos, allò que és femení i el que és masculí. Agripa parla de l’excel·lència de la dona com feta millor perquè està creada després

-Model mecanicista amb Descartes i la desvinculació de la ment i el cos; d’aquesta manera, si el cos no depèn del cervell, llavors ser home o ser dóna no afecta al cervell.

És en aquest model cartesià que François Poulain que les dónes s’han d’educar i poden aprendre. Així, les seves obres van destinades a defensar la igualtat entre els sexes i a la manera en què les dónes han de rebre educació.

En el text que hem llegit es transmeten els següents missatges, respecte de l’educació i l’aprenentatge de les dones, tal i com ho presenta l’autor:

-Per poder aprendre és imprescindible qüestionar tot allò que és cert, les creences que ens transmeten. Es fa necessari cercar els orígens, desfer el què hem après per tornar a aprendre.

-No hem d’acceptar de manera incondicionals el què ens ensenyen des de la família, com un referent emocional, o d’altres que adquereixen autoritat. Hem de qüestionar, amb les pròpies experiències i pensament, malgrat que puguin semblar models inqüestionables.

-Hi ha tendència a rebutjar el què és nou i recolzar el què diu o fa la majoria; sempre és més fàcil acceptar i assumir que cercar alternatives i defensar-les.

François Poulain era un total desconegut per a mi; ell, com molts altres autors i autores, han quedat rellegats al silenci. No perquè els seus escrits fossin poc rellevants, sinó perquè suposaven una visió que no convenia, ni encara convé, a la llibertat de pensament, no només de les dones, sinó d’homes i dones.

Aquesta primera sessió ha estat molt interessant, espero aprendre moltes coses a la següent

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s