Sí, hi ha alternativa (I)

Certament el govern de la Generalitat s’ha entestat en demostrar-nos que el Govern d’Entesa ho va molt malament quan, en 7 anys de govern d’esquerres, va fer un munt d’intervencions en tots els àmbits en comparació als 23 anys anteriors de govern de CiU.

Invertir en Escoles Bressol, en Hospitals, en Centres de Salut; ampliant les dotacions de les escoles públiques en professorat i en beques; dotant a tot el territori de Serveis d’Atenció a les Dones i d’intervenció en casos de maltractament; establint ajuts d’habitatge per a joves i per a persones en risc d’exclusió; desenvolupant la Llei de la Dependència… Fer tot això, i més, vol dir en definitiva invertir en els serveis públics perquè representa un canvi important de les polítiques públiques per aconseguir una Catalunya més justa i solidària.

Valors que diu el Conseller Claries que s’han de treballar, nosaltres -la ciutadania-, mentre el govern va proposant mesures menys justes i menys solidàries

Com deia en Vicenç Navarro l’any 2007: ” crear una cultura catalanista progressista (alternativa a la nacionalista conservadora encara existent) en què l’amor a Catalunya s’expressi en la millora del benestar i la qualitat de vida de la població, i molt especialment de les seves classes populars, que són la majoria de la població”

Però CiU s’ha proposat desmanegar totalment l’Estat del Benestar que havíem assolit i, posant d’excusa el suposat malbaratament en inversions no necessàries i la crisi econòmica, vol fer-nos creure que no hi ha alternatives i solucions més enllà de les retallades a tort i a dret.

Però no és cert. Hi ha alternatives i moltes per superar aquesta crisi. La més evident és la necessitat d’establir una fiscalitat justa.

L’IRPF és un dels impostos més injustos perquè graven àmpliament a tots els treballadors i treballadores que cobren un sou mitjà; però, en canvi, no fa cap pressió sobre els sous més alts. Els trams de cotització així ho mostren:

Que té de just que tingui la mateixa retenció (24%) una persona que cobra uns 500 euros al mes que una que en cobra 1.400? Com pot ser que en els primers trams l’augment sigui important i progressiu i que dels 120.000 euros l’any augmenti només un 1% per tram i després s’estabilitzi i és igual la quantitat que es guanyi?

Per tant, aplicar una fiscalitat progressiva en aquests grans sous, tal i com ha reclamat reiteradament ICV, implicaria un augment dels ingressos de l’Estat (més de 120 milions d’euros l’any), que revertirien en els ens locals i en entitats que depenen específicament de la recaudació de l’IRPF, que es preveu per l’any vinent que es reduirà entre un 30 i un 40%.

Això vol dir que els ajuntaments, primera porta d’entrada de totes les demandes, rebran menys diners per poder seguir donant els mateixos serveis a la ciutadania.

Hi ha d’altres alternatives…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s