Sí, hi ha alternativa (II)

Deia l’altre dia que la modificació amb l’impost de l’IRPF era una alternativa a les retallades, però n’hi ha més.

Una possiblitat és la recuperació de l’impost sobre el patrimoni. Com no podia ser d’una altra manera, CiU no hi està d’acord, perquè considera que només l’han de pagar les “grans fortunes” no “els rics”. No sé apreciar la diferència entre uns i altres, mentre que per a Catalunya seria la possibilitat d’obtenir la poc menyspreable quantitat de 200 milions d’euros.

No cal tornar a insistir sobre l’impost de successions que CiU va treure només arribar al govern. Era una promesa electoral que li va servir per guanyar vots, però el què no va dir era que la seva supressió comportaria retallades; es varen descuidar d’explicar-ho.

Tampoc és nou la quantitat de milions que estan en paradisos fiscals, alguns de manera totalment legal, com és el cas d’esportistes d’èlit que tenen la seva residència a paradisos fiscals però defensen “els colors” d’Espanya. Des de sempre ICV ha demanat que es vetés a aquests esportistes.

En el cas del futbol això és escandalós per les milionades que cobren, però passa també en el món dels artistes; tal i com en parlava en Joan Coscubiela, candidat d’ICV-EUiA a les eleccions generals, a l’entrevista de Catalunya Ràdio del passat dia 22 de setembre, on evidenciava el frau fiscal que representa l’actuació de moltes d’aquestes persones.

Al maig de l’any passat ja escrivia sobre propostes d’ICV-EUiA que podien haver evitat les retallades que estem patint, pero reiteradament el govern del PSOE ha estat sord. Una d’elles era l’aplicació de la Taxa Tobin, proposada l’any 1971 però que mai s’ha aplicat, tot i que sembla que ara se’n torna a parlar a nivell de la UE.

No sé si el Sr. Tobin, premi Nobel d’Economia, arribarà a veure aplicat aquest impost sobre les transaccions financeres que no generen cap lloc de treball, ni cap producte, ni cap servei, només diners que es mou d’ordinador a ordinador, de butxaca a butxaca, sense aportar res productiu.

Són els governs que quan disposen dels suficients recursos poden generar ocupació, a través de la inversió en infraestructures, en millora de l’educació, de la sanitat, dels serveis a les persones, invertint en recerca i investigació, en la producció cultural, en la millora dels transports, en desenvolupar noves fonts energètiques…

L’Estat ha de ser el gran generador d’ocupació de qualitat que reverteix directament en tots els serveis públics de manera justa i equitativa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s