Curs de lectures (II)

Aquest divendres ha esta la segona sessió del curs de lectures feministes que va començar el mes passat i que faig un cop al mes a la sala de La Cuina de Centre Francesca Bonnemaison.

La lectura d’aquest mes ha estat del llibre de la Mary Wollstonecraft, escriptora i filòsofa anglesa considerada la iniciadora de la filosofia feminista pels seus escrits, entre ells el llibre “La vindicació dels drets de les dones” del 1792 sobre el qual hem estat treballant.

La ponent d’aquesta sessió, Marta Lois, és una de les traductores i ens ha fet una breu semblança de la Mary Wollstonecraft. Una dona molt exigent en sí mateixa, tan a nivell personal com professional. Provinent d’una família de classe mitjana, en passar per situacions econòmiques difícils, fuig de la solució que tenen les dones de l’època de fer un bon matrimoni casant-se amb algun home de bona posició i es posa a treballar, evidentment en professions clarament femenines (institutriu, dama de companyia..) però també es posa a escriure perquè va fent una reflexió sobre l’educació que estan rebent les nenes i com es desenvolupen les capacitats de les dones.

Amb la Revolució Francesa ella, com molts d’altres escriptors i filòsofs, pensa que comportarà un gran canvi però aquest no es va produir per a les dones. La llibertat, la igualtat i la fraternitat com el lema de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, van ser això, drets per als homes i van excloure les dones (Olympe de Gouges va fer la Declaració dels Drets de les Dones, va morir guillotinada)

Mary Wollstonecraft es veurà, al llarg de la seva vida, en el dilema de la formació rebuda a nivell moral i religiós i la seu pensament modern. La jerarquització, l’herència, l’exclusió de l’àmbit públic, de la política. És el dilema entre el sentit comú i el prejudici.

En aquest llibre de “La vindicació dels drets de les dones” es posen les bases que seran referència dels drets de les dones en el segle XIX, perquè apareix la necessitat de posar a l’agenda política allò que té a veure amb els sentiments, el què es privat però també públic.

En aquesta obra l’autora va contrarestant les argumentacions sobre l’educació de les dones de l’obra de Rousseau i el seu Émile i, utilitzant la idea de què la raó ha de prevaldre sobre els costums o els prejudicis, exposa el seu concepte d’igualtat del gènere humà diferenciat de qualsevol altra gènere de la natura; amb la qual cosa, el gènere humà té dos sexes iguals que han de ser tractats de la mateixa manera. Si reben la mateixa educació podran assolir les mateixes capacitats.

Ha estat interessant poder conèixer aquesta autora amb més detall. Ara a començar a preparar la lectura del mes vinent “La palabra como arma” de la Emma Goldman.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s