Curs de lectures (III)

Aquest divendres passat he tingut la tercera sessió del Curs de lectures feministes que organitza l’ICPS  (Institut de Ciències Polítiques i Socials)

Hem llegit al llarg del mes “La palabra como arma” de l’Emma Goldman i ha estat la Maribel Cárdenas l’encarregada de fer-nos una aproximació a aquesta autora, anomenada “la dona més perillosa del món” i a la seva obra.

Revolucionària, feminista, anarquista, llibertària, són alguns dels adjectius que acompanyen al nom d’Emma Goldman perquè des de molt joveneta va estar lligada al moviment obrer, en contra del capitalisme, de l’Estat i l’Església com a  formes opresores per a tothom, però especialment per a les dones.

Nascuda a Rúsia, en només 20 anys arriba a New York amb la seva màquina de cosir, que l’acompanyarà tota la seva vida i serà la seva eina de susbsistència.

Influenciada pels Màrtirs de Chicago, d’on arrenca la commemoració de l’1 de  maig com a Dia Internacional del Treball, participa amb tots els moviments obrers. En els seus mítings deia coses com “demaneu treball, si no us donen treball demaneu pa i si no us donen pa, agafeu-lo” Va estar empresonada vàries vegades i finalment expulsada dels EEUU, però tampoc va “quadrar” en la Revolució Boltxevic perquè els seus ideals d’anarquisme no podien acceptar l’ordre que s’imposava.

Posteriorment va participar en Mujeres Libres, una organització anarcosindicalista durant la revolució social de l’any 36 a Espanya que es va veure estruncada amb el cop d’Estat i la Guerra Civil.

Llegint alguns dels capítols del llibre “La palabra como arma” es veu la modernitat de les seves idees, l’actualitat d’algunes de les coses que defensava i com molt jovent que està en el 15 M podrien identificar-se en els ideals utòpics de l’anarquisme.

El seu feminisme és fruit del seu pensament llibertari, ja que si tots hem de ser lliures ho som homes i dones. Lliures en el pensament, en el sexe, en l’amor; d’aquí que consideri el matrimoni com el pitjor enemic de l’amor.

A mi, especialment, m’ha agradat la seva análisi que fa en el capítol 8 sobre “tráfico de mujeres”. Com mensprea la doble moral de comdemnar a les dones a la prostitució: per motius econòmics, socials, sexuals, de poder… i com després es penalitza a les dones que l’exerceixen.

Estic contenta d’haver tingut l’oportunitat de llegir i conèixer aquesta autora; perquè, com sempre, les dones són les eternes oblidades en la formació a les escoles, als instituts.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s