L’Eixample

Ahir va estar un matí profitós fent un dels recorreguts que el Museu d’Història de la ciutat proposa. Hem fet l’Eixample: un passeig de 3 hores coneixent els canvis que es van produir a Barcelona des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle XX, per arribar a ser la ciutat  com ara coneixem la part central de l’Eixample.

A la visita li han posat el títol de “L’Eixample: raó, passió i negoci” i la guia, al llarg de les seves explicacions durant el recorregut, ens ha intentat fer veure el per què del plantejament l’eixample, la raó de ser com és; com els arquitectes que van participar en la seva construcció van voler-hi posar la seva empremta, començant pel dissenyador de tot el projecte, Ildefons Cerdà, la passió de l’art, i, com no, el negoci que se’n va fer de tot plegat, des de convertir camps en cases, passant perquè estava projectat que cada illa només tindria edificis a dos costats i finalment en va tenir els quatre costats, també pel fet que es van aixecar més pisos dels que inicialment s’havia pensat i, fins i tot, perquè es van anar fent remuntes (l’atic, el sobreàtic) que quedaven una mica més enrera perquè no es considerés façana però que va ser una especulació més, sobretot en temps de l’alcalde Porcioles, abans dels ajuntaments democràtics.

Hi ha moltes coses interessants que he après en aquesta visita, remirant edificis tan coneguts com la Casa Ametller (Puig i Cadafalch), la Casa Batlló (Gaudí) i la Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner), en l’anomenada “manzana de la discòrdia” ja que els seus arquitectes van posar-hi la “passió” per fer-hi unes façanes espectaculars.

Però sobretot entenent per què es fa necessitar fer l’Eixample: L’existència de la Ciutadella, construïda després del Decret de Nova Planta per Felip V, va convertir Barcelona en una plaça militar, amb l’obligació de deixar un espai de “protecció” entre les cases i la muralla. Això va comportar que l’espai de la ciutat no permetés el seu creixement i, amb l’augment d’habitants van aparèixer els primers problemes higiènics i va ser determinant les revoltes obreres i el còlera del 1854.

A partir d’aquell moment es comença a enderrocar la muralla i a pensar en la construcció de la ciutat. Des del projecte fins a la ciutat com la coneixem han passat més de 100 anys, amb força variacions, però penso que amb una visió, per part de Cerdà, capaç de resoldre els problemes que s’han generat després encara que en la seva època no hi fossin

– L’amplada dels carrers la va preveure per l’orientació al sol, per la ventilació i perquè hi pogués circular el tren, ja que va considerar que Barcelona seria una ciutat important que necessitaria d’aquest transport. De fet el carrer Aragó és més ample perquè fins a mitjans del segle passat hi circulava el tren d’una manera mig soterrada. Actualment també hi passa per sota terra, juntament amb el metro.

– Altres ciutats del món ja tenien els carrers en forma de quadrícula, com per exemple Buenos Aires, però ell aplica el xamfrà, amb una mida determinada, com un espai que permetrà que els trens girin sense problema i que, fins i tot, quedi una mena de plaça. Actualment el xamfrà permet uns serveis pels cotxes que mai Cerdà s’hauria imaginat, a més que facilita la visibilitat i millor creuament per a les persones.

– Molt impresionat la planificació del grans eixos que travesen la ciutat de punta a punta com la Diagonal, la Merdiana, Passeig de Gràcia, Paral·lel o Gran Via; amb els nusos de connexió. Actualment, amb la circulació de cotxes, si ja costa tenir resolt el trànsit, qualsevol altra solució seria més caòtica.

Una de les coses més curioses ha estat també conèixer com es van traslladar alguns convents i esglésies, com és el cas de l’Església de la Concepció, que té un claustre gòtic i procedeix del monestir de Santa Maria de Jonqueres situat a la Via Laietana i que va ser traslladat pedra a pedra, tot i que només és la meitat.

Com sempre, hi ha molt per aprendre i Barcelona sempre tindrà llocs amagats per descobrir!!!!

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s