Persones amb diabetis

El meu primer contacte directe amb la malaltia de la diabetis va ser fa 30 anys, quan jo era tutora de 8è d’EGB d’una escola de Terrassa i, quan vam marxar de viatge de final de curs i llavors em vaig assabentar que un dels nois era diabètic.

La primera reacció va ser de sorpresa perquè o entenia com durant tot el curs no havien dit res i jo no m’havia adonat. Després buscar informació i preguntar què significava a nivell d’organització i de responsabilitat tenir cura d’un noi amb aquesta malaltia crònica. El desconeixement és el què fa angúnia i el què genera incertesa.

Encara recordo com aquell noi tímid s’estava a l’habitació amb les mestres perquè no volia que la resta de companyes i companys el veiessin mentre s’injectava, perquè li feia vergonya. Realment tinc molt present com s’havia de fer les anàlisis i com es posava les injeccions d’insulina, punxant-se a les cuixes o a la panxa.

Ha canviat força la manera de fer-se les analítiques i d’injectar-se però tot i aixó el control és imprescindible. Malgrat tots els avenços en el tractament de la diabetis la gent que la pateix, a diferència d’altres problemes mèdics, no pot simplement prendre’s unes pastilles o una determinada quantitat d’insulina cada matí  i oblidar-se de la seva malaltia la resta del dia.

Qualsevol diferència en la dieta, l’exercici físic, el nivell d’estrès, o altres factors poden afectar el nivell de sucre en sang. Per tant, és imprescindible mantenir un control rigorós per evitar qualsevol problema.

I ara què està passant amb les retallades a la sanitat?

Doncs, per exemple, que l’Hospital Moisés Broggi no està facilitant suficients tires reactives que es necessiten per conèixer el grau de glucosa en sang. Si abans en donaven suficients perquè la persona diabètica anés un cop al mes a buscar-les, ara només en donen per a un setmana i, sovint diuen que no en tenen o que encara no han arribat.

Així, persones que necessiten fer-se fins a 10 comprovacions diàries estan fent-se només 5 perquè no tenen prou tires reactives per fer-se les anàlisis i comprar-les a la farmàcia significa una despesa molt important.

D’altra banda hi ha algunes pastilles que s’han de prendre diàriament i que el recipient només en té 28 i com no els hi fan més d’una recepta al mes, han d’estar alguns dies sense prendre-les perquè és evident que els mesos no tenen 28 dies.

Fins a quin punt totes aquestes persones estan posant en risc la seva vida per culpa de les retallades?

Aquesta és la queixa d’una persona afectada per una malaltia crònica que afecta a unes 400.000 persones a Catalunya, tal i com té recollit l’ADC (Associació de diabètics de Catalunya)

Valdria la pena saber què està passant amb altres malalties cròniques

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s