Anàlisi dels Serveis Socials Municipals

Cada anys pel febrer, la Diputació de Barcelona celebra la Jornada de retorn de les dades obtingudes de l’anàlisi dels Serveis Socials Municipals d’aquells ajuntaments que participem en el Cercles de Comparació.

A final del mes passat es va fer la Jornada de la desena edició, que corresponia a les dades del 2010. Certament queda una mica desfasat, tenint en compte que els darrers anys tot ha canviat molt, però no hi ha manera de poder-ho fer més ràpidament.

Ara, tot just estem acabant de recollir les dades corresponents al 2011, que s’han de lliurar a la Generalitat abans del 31 de març, després totes aquestes dades es posaran en comú amb la resta dels 55 ajuntaments que en aquests moments estan participant en els Cercles de Comparació i, quan s’hagin fet tots els tallers de treball, es podrà fer l’anàlisi de resultats, que es publiquen a primers de l’any següent, o sigui el 2013; per tant sembla que sempre portem un any de retard.

Sortosament s’acompleixen 10 d’anys de Cercles i això fa que ja es tinguin dades de força temps i es puguin observar aquells aspectes que han anat canviant i com s’han anat aplicant aspectes de millora en els serveis socials dels diferents ajuntaments.

Tot i que des del Departament d’Acció Social anem a recollir els nostres resultats, també ens fan una visió general de tots els altres Cercles de Comparació (Esports, Policia, Biblioteques, Escoles de Música, Escoles Bressol, Servei d’Ocupació….)

Respecte dels indicadors transversals la despesa per habitant en concepte de Serveis Socials és de 46,2€ per any, mentre la Policia és de 78 € o en Esports els ajuntaments gasten de mitjana 51,2 € i el finançament procedeix de mitjana un 53% dels propis recursos.

El tema dels efectes de la crisi sobre els Serveis Socials va ser un dels punts més importants en les intervencions. Com, a partir del segon semestre del 2008, els serveis socials s’han adaptat perquè els ajuntaments han patit una baixada impotant dels ingressos i, en canvi, han hagut de fer front a noves necessitats socials.

Hi ha uns indicadors de crisi relacionats amb les persones usuàries que tenen a veure amb, per exemple, el nombre de denúncies de trànsit que han baixat de 415 (2008) a 353 (2010) per cada 1.000 habitants i com també ha disminuït considerablement el consum de gasolina. Un altre indicador ha estat la disminució de residus, mentre el 2008 es recollien 344 kg per habitant i any, al 2010 només s’han recollit 304 kg.

Pel que fa als indicadors relacionats amb els serveis s’ha de destacar que la demanda als Serveis d’Ocupació Municipal s’ha incrementat en un 77% i el nombre de persones usuàries del Serveis Socials Bàsics és d’un 42% més alt. Una dada que important és el nombre de persones que reben la Renda Mínima per cada 1.000 habitants, que el 2008 eren 6,6, el 2009 van pujar a 10 persones i el 2010 han estat 13,7 (aquesta és una dada que s’observarà més alta pel 2011)

A nivell cultural hi ha dos indicadors que donen una visió clara d’aquesta situació de crisi. Així, mentre el nombre de persones assistents als teatres ha baixat de 291 (2008) a 256 (2010) per cada 1.000 habitants; la població que fa servir el prèstec de biblioteques ha passat de l’11,8 % al 13,3 %

Hi ha, lògicament, uns indicadors de resposta a la crisi que tenen a veure en diferents aspectes. S’ha reduït la recollida selectiva de residus en un 5% per estalviar costos i molts ajuntaments han fet un esforç per reduir la despesa en enllumenat públic o en les fires comercials. Per contra, hi ha hagut increment d’ajuts en el servei de menjador i en les Escoles Bressol.

En definitiva el què ha passat en els darrers 10 anys es podria resumir en:

2001 – Els Serveis Socials no són universals i van dirigits i estan atenent a col·lectius molt concrets. Tenen un paper secundari en els recusos municipals i poca visibilitat.

2008 – Els Serveis Socials agafen més relleu gràcies a la Llei de autonomia Personal i d’Atenció a la Dependència (LAPAD) i posteriorment la Llei de Serveis Socials a Catalunya, amb la qual cosa apareix la universalitat. Les organitzacions han de ser més flexibles amb nous models de gestió i amb la incorporació de nous perfils professionals per poder donar resposta a l’increment d’intervencions. Abasta tota la ciutadania com4t pilar de l’Estat del Benestar.

2010 – Els Serveis Socials són universals, protagonistes i visibles. Hi ha un augment important de les persones usuàries, un canvi dels perfils i  un increment de les necessitats, sobretot materials. Les organitzacions han sofert una millora de la planificació dels seguiment i l’avaluació dels serveis mitjançant indicadors, objectius i plans d’actuació.

Després de totes aquestes dades la Jornada va acabar amb la presentació de dues bones pràctiques presentades per dos ajuntaments i la Conferència final per part del Sr. Enrique Sacanell, que us deixo el contacte perquè conegueu una mica el seu discurs.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s