Activisme

Generalment escric sobre aquelles coses que em passen i que vaig fent. Per això, hauria d’escriure una mica sobre la NIT DE CONTES que es fa cada any pels volts de Sant Jordi i que enguany, per primera vegada, s’ha fet al Bulevard celebrant el centenari del neixament de Pere Calders i el bicentenari de la publicació de les primeres col·leccions de contes dels Germans Grimm. Com sempre, un grup (aquest any erem 7) de l’Associació de Dones Montserrat Roig ens vam posar d’acord i vam llegir un parell de contes d’en Pere Calders.

També podria explicar que dissabte al matí vaig participar en el FÒRUM sobre l’alternavita a un model econòmic neoliberal i antiecològic que es va celebrar a les Cotxeres de Sants dins el marc d’#iniciativaoberta com a debats cap a la nostra Assemblea Nacional del mes de novembre (no descarto escriure en detall al respecte)

Fins i tot podria escriure sobre la gent del Baix Llobregat, poca la veritat, que vam anar a la concentració d’ahir diumenge a la Plaça de l’Ajuntament de Cornellà per mostrar el nostre rebuig a es retallades contínues en sanitat i en educació, especialment, però en general a les retallades de drets.

A més, puc incloure una foto del monolit que s’ha inaugurat a Cornellà, al costat del Carrer 1 de Maig, en reconeixement i homenatge al moviment obrer, que diu textualment: “Als homes i les dones, protagonistes del moviment obrer a l’època de la Dictadura Fraquista, que van lluitar per la millora de les condicions de vida de la classe treballadora i per la recuperació de la llibertat i la democràcia” i que va ser l’acte final de l’itinerari que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va organitzar amb col·laboració amb l’ajuntament de Cornellà, com a homenatge al moviment obrer a Cornellà.

Tot plegat penso que és ACTIVISME cultural, polític, social, però que em deixa decebuda perquè la realitat del que està passant al nostre país és escandalosa i sembla que la gent no s’adona o està amagant el cap sota l’ala esperant a veure què passa. És com les criatures que perquè no les vegis es tapen la cara!!!!

Però, senyors i senyores, encara que estigueu a casa, encara que no sortiu al carrer per res, encara que us amagueu a sota el llit, encara que tingueu feina, tot el que CiU i el PP està fent a Catalunya i a Espanya també us afectarà tard o d’hora.

Què passarà a les escoles públiques amb l’augment de ràtio i limitant els recursos? Qui podrà anar a la Universitat si les taxes són cada cop més elevades i qui hagi de treballar per pagar-se els estudis ho tindrà més difícil? Quanta gent jove ben preparada seguirà marxant per poder tenir una oportunitat i, a sobre, sigui el plantejament del govern de CiU?

Com podran pagar els medicaments les persones grans amb baixes pensions, sobretot dones? Què passarà quan molta gent emmalalteixi per l’allargament de les proves (a la meva mare fa un any que li han de fer unes proves cardiovasculars a Bellvitge i li recomanen que reclami) i de les intervencions quirúrgiques? Per què a Catalunya a més de l’augment que paguem a la benzina, des de fa un munt d’anys, per a la sanitat, s’haurà de pagar l’euro per recepta i la part que ara afegeix el PP?

Mentre, ens anem assebentat que tanta retallada i tanta reforma laboral no està servint per a res, al contrari, cada cop “els mercats” estan més neguitosos i ens exigeixen més i l‘atur continua augmentant més i més .

I la gent comença a fer acutacions d’activisme com el cas de NO VULL PAGAR, que potser ja seria hora que ho fessim tothom, sobretot ara que ja coneixem que durant 30 anys hem pagat i repagat i tornat a pagar les nostres autopistes gràcies al Sr. Pujol i a CiU.

De tota manera el que ara més em sorprèn és la situació d’aquests joves que van ser detinguts el 29M i que porten un mes a la presó sense judici, sense fiança (hi ha perill de fuga?) i sense que ningú estiguem fent res.

Què passa amb la justícia? Què passa amb els 15 M? On són els seus companys i companyes? S’està fent tot el què es pot? On és la democràcia? On està el nostre ACTIVISME? Realment el seu delicte és tan greu que no hi ha cap defensa possible? Són tan perillosos que no poden sortir de la presó?

En aquests moments em sento fatal per no saber què fer per l’Ismael , el Daniel i el Javier i no entendre per què no està tota la gent de les universitats al carrer i per què no hi ha mobilitzacions de tota mena. Demà qualsevol de nosaltres pot estar en la mateixa situació d’aquests joves, només cal estar en el lloc equivocat en el moment equivocat, i si són culpables que es demostri a través d’un judici.

LLIBERTAT JA!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s