Amb l’Arcadi Oliveras

Ahir al vespre, en el marc del programa UTOPIES 12 que organitza el Departament de Cooperació de l’Ajuntament, es va fer al Centre Cívic de Les Planes el Cafè-Col·loqui Decreixement: via per sortir de la crisi?, amb l’Arcadi Oliveras.

Amb una sala força plena, davant d’un cafetó i unes pastetes de Comerç Just, vàrem poder escoltar, una vegada més, les aportacions d’un home compromès amb els moviments socials (és president de Justícia i Pau) i que sempre aporta el seu saber defensant que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.
La seva xerrada va anar dirigida a exposar tres idees.

1- LES RETALLADES NO SÓN NECESSÀRIES.
Certament, els divendres comencen a ser uns dies malaïts perquè el Consell de Ministres cada divendres ens dóna un nou decret que implica noves retallades de drets; però aquests no són necessàries perquè s’han de contrarestar en dos fets.
El primer és que no hi ha prous ingressos, sobretot a causa del frau fiscal que es calcula a España en 80.000 milions d’euros. Si comparem la despesa en pensions (jubilació, viduitat, orfendat i malaltia) que significa 115.000 milions d’euros es pot entendre les proporcions que representa aquest frau.
D’altra banda, per evitar les retallades s’haurien d’evitar les despeses poc encertades, com la despesa militar que representa 52 milions d’euros al dia o com els 7.000 milions d’euros que s’han donat als bancs.

2- L’ATUR NOMÉS TÉ UNA SOLUCIÓ GLOBAL I ÉS EL REPARTIMENT DEL TREBALL
Ens aquests moments està clar que és impossible que es generin empreses, indústries… capaces de donar feina a més de 5 milions de persones aturades. Només el fet de repartir el treball entre la gent que en té i la que no en té, com exemples que s’han dut a terme a països com França, amb la Llei Aubry de 1998, on es va reduïr l’horari setmanal en 5 hores, de 40 a 35, i en poc temps es van crear més d’1 milió de llocs de treball.

3- EL CREIXEMENT MATERIAL S’HA ACABAT
Fins l’any 1986 la Natura era capaç de regenerar allò que s’estava gastant, però ara això no és així. Al ritme que utilitzem els recursos del planeta es fa impossible que hi hagi recuperació.
A partir dels anys 60 comença el que coneixem com la SOCIETAT DE CONSUM i això significa que, progressivament, anem utilitzant més i més recursos de tota mena. Estem esgotant el 70% del petroli, hem augmentat 1º la temperatura del planeta, s’ha destruït la capa d’ozó, hem tallat i cremat milers de boscos, hem fet desaparèixer espècies animals i vegetals…. però no hem aconseguit la felicitat.
Ara, si tota la gent del planeta visqués al mateix ritme que vivim els habitants del primer món, necessitaríem els recursos de 4 planetes. Estem agafant tot allò que hauria de quedar per a les properes generacions.

Com a conclusió de tot el què va exposar i de les preguntes que se li van fer en el debat, queda clar que haurem de canviar els hàbits de consum, de treball, de manera de veure i de viure la vida. Cal un compromís individual, social, polític per fer possible que les coses canvïin.

Al final es va parlar d’aquest compromís ciutadà i es va donar informació dels actes que es celebraran entre 12M i el 15M

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s