25 anys Centre Esplai EL NUS

Divendres, a la Plaça de l’Ermita, el Centre d’Esplai EL NUS va organitzar tota una sèrie d’activitats per celebrar el seu 25è aniversari, amb el lema 25 FENT SOMRIURES

Pocs són actualment els lligams que m’uneixen a l’Esplai a l’actualitat comparat amb altres èpoques, però em va venir de gust de passar una estona a la celebració. Hi havia gent d’altres esplais de la comarca que portaven regals i records, com també un regal per part de l’ajuntament. Vaig trobar a faltar, però, a molta de l’antiga gent, monitores, directores d’altres èpoques, que m’hauria agradat abraçar!!!

Lluny estan els temps en què dissabte rera dissabte portava la meva filla a l’Esplai, a una casa vella i atrotinada del Carrer Major, vigilant sempre a la sortida pel perill que representava aquella vorera tan estreta en un carrer on hi circulaven molts cotxes i camions (llavors no estava feta la variant). Malgrat l’espai no era el millor possible, sí que recordo algun sopar al pati, amb jocs per a les famílies. No sé si en algun llo hi ha fotografies, no eren temps de càmeres digitals però la memòria és molt potent!!!

El canvi d’espai va representar una millora important i les festes al Parc de Sant Pancraç han tingut sempre molt d’èxit, també la més possibilitats a l’hora de fer activitats diverses tan en dies d’esplai com pels casals d’estiu.

Han estat molt anys de carnavals, de colònies, de campaments, de casals, de sortides de famílies, de vendre loteria,…. participar, participar, participar..amb molts moments a destacar, perquè la meva filla va ser una de les participants en el projecte que la Fundació Catalana de l’Esplai tenia amb l’ONG de “Meninos e meninas da Rua” del Brasil, treballant durant més d’un any en el projecte, viatjant al Brasil i després participant en xerrades i entrevistes, etc. per difondre els objectius de l’ONG.

També imprescindible explicar el viatge a Sarajevo, com a projecte de solidaritat amb la gent jove d’aquella ciutat que havia passat una guerra. Allà hi vaig anar, acompanyant a la directora i dues monitores, per poder conèixer de primera mà la situació i oferir una visió de “mare” per a les famílies del grup de joves de l’Esplai. Una experiència inoblidable per a mi i, crec també, per totes les persones que hi van participar.

Més tard, aquella nena que va entrar a l’Esplai, tot just acabant de complir els 4 anys, per participar en les primeres colònies de la seva vida, anaba de colònies fent de monitora. Es tancava el cercle. I per a mi, que havia “patit” com a mare si s’ho passaria bé, si es faria mal, si s’enyoraria…., ara em tocava continuar “patint” perquè cap criatura al seu càrrec es fes mal, s’ho passés malament, ….

Felicitats a l’Esplai EL NUS pels seus 25 anys i donar les gràcies a tota gent que va participar en l’educació de la meva filla, col·laborant conjuntament per transmetre-li els valors que li han servit per a ser la dona que avui és.

Us desitjo molts èxits i no oblideu que la vostra tasca és molt important!!!!!

4 thoughts on “25 anys Centre Esplai EL NUS

  1. 25 anys de l’esplai…i jo només sento upena i ràbia. Pena de no haver acabat el cicle tal i com hagués desitjat, tenint la sensació de ser expulsada!, una pena de no poder entrar per aquelles portes sentint-me com a casa, a gust i realitzada col·laborant (perquè jo sempre he estat feliç fent voluntariat), sinó com una estranya que tothom rebutja, una pena que poc en vulgui saber de l’entitat, una pena que els meus pitjors moments professionals i personals on pitjor m’he sentit tractada (tractada de manipuladora, mentidera, egoista, que faig la meva feina per amiguismes, que tot el dolent que he fet se’m tornarà en contra, per que sí tot això se m’ha dit!) hagi estat en el lloc què més m’he estimat, on he crescut i on he madurat i on he pogut viure experiències extraordinàries, com a nena, jove i moni… una pena! sensació de no ser entesa ni interès per posar en quarentena les diferents versions…
    I el que més m’entristeix es que tinc la sensació de que se’m va tractar així per interessos que no tenen res a veure en voler oferir un lleure de qualitat i digne als infants.
    Ara per ara, només espero que un dia això em deixi de fer mal i no em posi d’absoluta mala òstia i que tota aquesta gent com a mínim em sigui indiferent!

    • Tu vas participar en un projecte amb una implicació personal i professional, molt més enllà del que es pot esperar; per això el cost emocional dels canvis també és més alt. Quan es va iniciar un altre projecte que altres persones hi estan implicades i el porten a terme, tu ja no hi tens res a veure, passant pàgina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s