La família socialista

Molta gent em podria dir que no em fiqui on no em demanen o fent servir una dita castellana “en tu casa cuecen habas y en la mía a calderadas”. Però també qui em coneix sap que si no dic el què penso, rebento; per això avui he tingut la necessitat de parlar d’aquesta família que darrerament està força embolicada.

En totes les cases hi ha una mica de tot però, és clar, no es pot arribar a l’esquizofrènia perquè llavors la gent no sap què fer.

El PSC sempre ha tingut dues branques familiars molt clares, la del PSOE i la branca més catalanista i això ha permès jugar ambdues cartes.

D’una banda han recollit el vot socialista  més “españolista”, al meu poble encara hi ha alguna gent gran que em diu “Yo voto al Felipe”, i de l’altra a la gent més propera a les famílies catalanes d’esquerres de tota la vida.

Això ha fet que, gràcies als vots del PSC a Catalunya, hi hagi hagut governs socialistes a l’Estat. No sé què n’haurà tret el PSC com a partit però el què Catalunya n’ha tret d’aquests governs ha estat més aviat poca cosa: ni equilibri de la balança fiscal, ni defensa de l’Estatut. Vaja, ni més ni menys que de qualsevol altre govern.

 Ara, que a nivell estatal el PSOE està més perdut que “una vaca en un garatge”, sense posicionaments contundents, sense propostes clares, sense lideratge realment engrescador… aquí a Catalunya, a mí em sembla que tampoc ho tenen millor pel que fa als lideratges i a les propostes.

Entremig tenen a Ernest Maragall, per posar un exemple molt visible, que no  és especialment sant de la meva devoció, que ja comença a fer el què li sembla sense acatar la “disciplina de vot”. Ho va fer votant en contra d’Eurovegas i ho ha tornat a fer en favor de la hisenda pública. Fins i tot el PSC li reclama l’acta de diputat. On anirem a parar?

Clar, tot això passa perquè no es poden posicionar tan obertament “catalanistes”, no fos cas que els seus votants PSOE ho trobessin malament. Però com se senten els altres? Com poden estar d’acord amb un partit de Catalunya que vota “per error” en el Congrés a Madrid pel corredor central, que fins i tot hi està en contra la UE? Jo sí que, després d’aquesta errada, els feia dimitir a tots/totes per incompetents. No saben el què voten???, No estan atents al que fan???? Tots/totes es van equivocar??? Doncs que marxin i es dediquin a una altra cosa. 

I el què està passant és que alguna gent s’apropa a ICV perquè troben més coherència amb un projecte d’esquerres. No són les masses ni crec que això li preocupa gens ni mica al PSC; però el que sí que és realment preocupant per a totes les forces polítiques d’esquerres és que aquesta esquizofrènia estigui generant desencant.

Un desencant que es tradueix en abandonament de la política, de la militància i del vot, i això, no només va en detriment d’un partit concret, sinó de la democràcia, de la desafecció democràtica.

Tan de bo que aquestes branques familiars tinguin, ben aviat, un projecte comú, clar, amb lideratge, i que beneficïi a Catalunya, per variar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s